Semàfor vermell de camí cap a la biblio. Distreta em dedico a llegir els cartells de concerts del meu costat i em trobo que l'Albert Pla em diu, amb lletres ben grans i vermelles: "tu vida es una puta mierda y lo sabes". Òstia, quina manera de començar el dia!
Però després he arribat a casa i ma mare em deixa anar "T'ha arribat una carta. De bastant lluny, per cert". Bastant lluny?! I em trobo una postal amb tota la friki-fauna adorable d'Austràlia, sí sí, d' AUSTRÀLIA. Quasi em caic de cul a terra.
Per tots aquests anys i detalls com aquest vull seguir sent aquesta maleta que no pesa i que no es perd ni una de les teves aventures (aquí, a 17.000 km i on et porti el vent). No et pots imaginar com m'has alegrat el dia, lagarta.
Sembla mentida com un dijous que es presentava com "amb el dia preciós que fa i jo estudiant leucèmies" es pot convertir en "sí, és un dia preciós" en zero coma.
I ja compto els dies per fugir a la France, sigui amb pluja, neu o huracà!
i que jo t'estimo més.
- Menjar per quatre
+ Una òstia per espavilar-me
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada