Pretemporada.

Tinc tot el cos adolorit. Em fan mal parts del cos que ni era conscient que tenia. I això que està sent la pretemporada més "light" que he fet mai: res de dobles sessions ni físics superexcessius (s'ha acabat això ja, gràcies)

Però encara que em queixi (és un vici), aquests entrenaments són guais (sí sí, ho heu sentit bé). Encara estàs de vacances, arribes al pavelló que encara és de dia (això és el que em fa més feliç.. coses de ser una adicta a la llum), totes ens queixem dels nostres mals i fem pinya..

No sé, les pretemporades són una putada i alhora és quan passen alguns dels millors moments de l'any (véase aquella dutxa al vestuari després d'un entreno al pavelló/sauna, i caminar com un pato mareao durant uns dies, i riure'ns del nostre estat patètic, i de la mandra que ens fa, i anar coneixent a "les noves", i que ens acribillin els supermosquits de Sant Just, i marxar sense pressa a les tantes amb un "fins demà", i.. i.. i ser un equip, òstia :D )

ja sigui de blau o de groc.

maleïda siguis pretemporada, i benvinguda!

Va d'agost.

Ja sóc aquí. Després de voltar per l'Empordà (la 2a França, per no dir la 1a..) i Olopte (aquell poblet de 4 habitants, infinits nens suicides sobre rodes i un panda), Barcelona ja em reclama.

Ja està, s'ha acabat la calma i el dormir tapada. Comença el compte enrere, la calor i la pretemporada.. però què coi, com m'agrada!

Ha sigut un bon agost, com tots els agosts que recordo.. no es pot dir això de tots els mesos de l'any: un ole per ell!

Reserva Natural d'Olopte: foques, pandes i pollastres.

I una menció especial a la pollastre gran de la casa dels Sainz Comas, que ja està instal·lada a Estònia. Et trobarem a faltar, germaneta (una mica)

Sosa.

Mai he sigut propensa a escriure poemes ni proses jurant amor etern, ni tampoc a dir el que sento amb massa freqüència. Sóc una sosa, sí (amb totes les lletres).

A sobre, no sóc gaire carinyosa. Tot i que en aquest aspecte he anat millorant, i molt , diria jo.

Però que punyetes, a vegades em surt la vena!

I ara que estaré uns quants dies (que tindran més de 24 h.. per fotre) sense (ad)mirar-te.. me n'adono que.. que ja formes part de mi.

Quantes vegades hem sentit allò de " sin ti me muero", "no puedo vivir sin ti"?

Doncs no, puc viure sense tu... però no vull.

t' e s t i m o.

un nosaltres en estat pur.