Llum

Sempre he sigut de fer la fotosíntesi. Ara mateix m'acabo d'estirar a la terrassa amb la gata per tenir la nostra dosi de vitamina D... i d'oxigen. Que encara que la meva família m'ho negui, aquests últims mesos ha plogut molts dies, i necessito sol. Que al nord d'Europa s'hi deu viure fantàsticament bé (i cobrar encara millor), però jo això no ho canvio per res. 

I no només per la llum, sempre he sigut molt poruga. Deixar tot el que tinc aquí per descobrir món... la gent es posarà les mans al cap però no em crida l'atenció, mira. Ni d'estudiant ni ara de resident. Uns dies, de vacances, però no més. Potser té relació amb la meva poca gràcia pels idiomes i aquest puntet antisocial; al contrari que la meva germana (que al final s'ha quedat aquí, contra tot pronòstic). O potser perquè mai he sentit que em faltés de res.

No nego que passar uns mesos lluny d'aquí, veure i viure altres maneres de fer és un plus personal i dóna molta perspectiva. Si ho sé, però m'agrada massa el que em lliga a casa. Deixo les aventures per a la resta de mortals. 

Ni rey león ni òsties

Dit això, acabarem d'aprofitar els últims rajos, que la primavera és un no parar.

- Dir adéu a l'abuela més peleona i fashion i estimada de Logroño 

+ Tenir un equip com el meu

Massa-gran

Facebook em recorda que és el meu novè any de sènior i també treu a la llum unes fotos de la (cruel) adolescència, anys i anys enrere, on veig que (quina vergonya) segueixo portant la mateixa jaqueta.
Les guàrdies es fan llaaaargues i estaré eternament agraïda a la persona que va inventar les mitges compressives. Hem d'estalviar, però després de l'estiu, que ara ja tenim molts plans (culturals, clar). Cada dia tinc més canes, potser hauria d'utilitzar alguna cremeta anti-arrugues. Sortir a prendre algo sí, però no ens passem. Mai m'havia fet mal el genoll, fins ara, que puc pronosticar els canvis de temps. En res comencen els R-blastos i jo seré la responsable, sí sí. En ocasions em permeto el luxe de donar consells, des de la veu de l'experiència, que lamentable. 

Per si no n'hi ha prou, en pocs mesos presumiré de ser la tieta d'una personeta amb nom secret i la meva doctoreta preferida ens ha anunciat que es casa, ai, i jo no puc ser més feliç.

Si això és fer-se gran... no entenc el pànic.





(Per sort, segueixo dormint 13 hores seguides sense esforç, la capacitat d'hivernar no canvia. No em puc imaginar el nivell d'insuportabilitat, que és una paraula que m'acabo d'inventar, que assoliré quan m'arribi l'insomni.)


- Els pares histèrics (virusvirusvirus)
+ Sentir la primavera tan aprop

Àtic 3a

Avui plou i, com sempre, no ho esperava. I com sempre la roba està fora penjada, ànims. I no he escrit com vaig prometre. I odio no haver trobat el moment de fer-ho, perquè de moments en tinc mil i les passions no s'han d'evitar, punyeta.

Ara mateix tinc al costat la persona amb qui comparteixo pis i vida, que vol seguir mirant la sèrie que tenim pendent, però haurà d'esperar. I davant la finestra, a la boleta peluda negra (no li dic gat perquè mai he vist un gat així) que m'alegra les estones a casa. 

Com us podeu imaginar vivim entre el caos, com molt bé preveia la meva mare. Tenim un petit calentador per poder anar amb un polar i no tres i un rascador enorme on la Dina hi dorm la siesta. Poca decoració, perquè per a això cal tenir gràcia i bon gust. Una cuina minúscula on experimento dos vespres a la setmana i on el Dani s'hi passa la vida rentant plats (si només som dos, no embrutarem tant i tal). L'habitació de la Play, que és un habitant més d'aquest mini-àtic, que és com un santuari: tinc prohibidíssim parlar en un to normal, sempre en signes o xiuxiuejant. Un llit enorme, que no som petits nosaltres, i una habitació pels trastos (més caos). 

Ah, i la terrassa, on vivim a l'estiu per no morir fregits i on se'ns mulla la roba a l'hivern. On només ha sobreviscut una aloe vera; ens hauríem de plantejar les nostres habilitats en la jardineria.

És fàcil ser-hi feliç; estudiar i fer coses de profit... ja costa més. Aquesta mania meva de prioritzar sempre.

Draculina

- La crisi existencial de l'R2 (en procés de superació)

+ La rutina