28 de febr. 2013

22

Ui, tenia això molt abandonat! Però els 28 de febrer són sagrats, i no perquè el febrer m'agradi especialment, sinó perquè la meva pringui va sumant anys, i aquest ja ens toquen els "dos patitos"!

No sé com s'ho fa ella, però cada any que passa està més bonica, deixant clar qui és la gran de les dues. I, a més, cada divendres em demostra que jugar en equips diferents no és suficient per separar-nos; que som criticones a més no poder; que mai hem sigut les cracks de la coordinació però podem ensenyar-ne i, sobretot, que encara que faci 10 anys que em suporta, que seguim sent la parella més estable del món sencer i part de l'estranger. 

Per molts anys, Carla! I per molts més celebrant-los al teu costat, recordant-nos que ens anem fent velletes però que, com el bon vi, millorem amb els anys.













"t'estimo" és quedar-se curt



Ah, i un minut de silenci per les meves cames. Ganes hi poso, espero que serveixi d'alguna cosa (sinó sempre puc culpar al super-prepa)

- Aquesta mandra
+ Saber que la pluja no espatllarà el teu dia



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada