Clar que no calia; de fet, la gran majoria de coses boniques de la vida "no calen". Amb seguir respirant i bategant, beure, menjar, dormir i treballar (si no pots dependre de ningú, sinó ni això) en tindríem prou. També hi podríem afegir la família, uns quants amics i una mascota per no sentir-nos sols. Fins i tot una parella, o no, al gust. I sumar-li quatre aficions per omplir el temps lliure, com llegir, seguir alguna sèrie, un esport i fer punt de creu, per exemple. I anar fent.
No calen celebracions ni sorpreses ni detalls ni rituals ni paripés. Si m'apures, amb saltar-nos la rutina molt de tant en tant en tenim més que suficient.
Per tant, no cal trencar-se el cap ni posar a prova les nostres habilitats creatives per un regal d'amic invisible (ara que és època). Ni calen els ànims a mitjanit per agafar forces per un altre dia d'estudi. Ni fer malabars amb els horaris per robar el temps necessari pel cafè dels dijous. Tampoc celebrar que és dissabte amb un sopar diferent a base de no-guacamole i altres delícies. Ni preocupar-se per les pupes dels demés. I encara menys remoure cel i terra per aconseguir vots per a la superproducció de la factoria vermella.
Tot això no cal, però és imprescindible.
No caliiiiiiia (no t'ho diré mai però no deixis de fer-ho)
- La urticària traïdora del pollito
+ Els nervis pre-partit
