Primera entrada del 2015 el dia 4 de maig, imperdonable. No posaré excuses perquè per trobar temps per escriure no n'hi ha, però és veritat que per primera vegada a la vida vaig "estressada".
Tampoc us penseu; defineixo el meu estrés com no tenir temps de fer tot el que vull o no dedicar-hi tot el temps que desitjaria. O sigui que no és cap drama, serà que em faig gran.
Em faig gran però abans de que pregunteu: no, no sé què vull fer amb la meva vida (encara). No? Però no estàs a l'últim curs ja? Ahà, i no és delicte dubtar de tot als 23 anys. Us haureu de conformar amb que ara ja puc dir amb veu ben alta que no em vaig equivocar, que encara em queda moltíssim per aprendre però que no em fa mandra i que de bisturí res de res. Ara, no us puc donar més pistes perquè no les tinc.
De moment em centraré en el meu ara, que inclou superar el maig a la uni (que se'm fa una muntanya); acabar una altra temporada amb les vermelles per la porta gran i evitar pagar les poques hores de son amb el que em cuida com ningú.
I un cop fet això només miraré el juny. En el que ens posarem guapesguapíssimes per celebrar que ja serem metges (vaja, graduades, encara que soni a curset d'estiu), beurem mojitos com si fossin aigua a Mèxic (i gratis, que tota feina té la seva recompensa i la promoció del 2009 és molt gran) i aclapararem tots els rajos de sol que puguem perquè el "moreno" aguanti tot l'estiu.
I així aniré fent, que el juliol comença el canvi de vida, els 7 mesos en que hauré de reorganitzar les meves prioritats. Però ara no vull pensar-hi, ja arribarà i no hi ha pressa. De moment en tinc prou amb el maig.
La millor medicina
- Els treballs inútils
+ Les nits vermelles
