Les vacances de Nadal han començat molt però que molt bé. Diuen que tinc força traça fent resums, però han passat tantes coses que no sé si seré capaç... Començaré pel principi, per facilitar la feina als lectors.
El calendari deia que érem 24 de desembre però, després de fregir-me al solet, entre bàsquet, atacs de riure i molta confiança, vaig començar a dubtar-ho. Matí primaveral ideal per agafar ganeta i per tornar a veure a la pringui rient (casi plorant, fins i tot) en una pista de bàsquet.
I arriba la nit de Nadal, que aquest any sembla una mica (bastant) més buida. Però seguim amb gana, i estrenem els torrons, i estripem paper de regal i ens engantxem a una série de morts, però sobretot de vius que els enterren.
Seguim amb els canvis... s'ha acabat la boira de Calaf per Nadal, ens quedem a Barcelona. Es fa estrany, però els canelons i els llagostins són els de sempre (ajuden a situar-se). I amb la pantxa plena, amb l'abric de mudar i una bona dosi de familia vaig tirant cap a casa del meu petit desastre. I veiem les fonts de Montjuïc a ritme nadalenc i cap casa, que la nit ens espera. Que ja no m'importa tant (per no dir gens) dormir un nombre decent d'hores, que prefereixo tenir els ulls ben oberts per no perdre'm cap detall. I fer bestieses.
Ja arribem al 26. També diferent (aquest any tot és nou). Cambiem el cordero per les cosinetes i un pollastre/pavo amb excés de farcit. Ah, i torno a la infància posant EL vídeo. Entre lleons, un mico fumat i cançons que van marcar un abans i un després s'acaba la tarda. Mentida, encara queda estona per unes partidetes de Rummi, que mai cansa.
(Cal afegir entre línies infinits torrons, bombons i neules, obviament.)
I això no s'ha acabat, ni de bon tros.
i les llums de colors m'il·luminen nit i dia
