Mitjans de maig ja. I algú s'ha encarregat de recordar-me que en un mes exàmens, i en un mes i mig vacances. I d'on representa que he de treure el temps jo? Aconseguiré les hores, com sempre (apurant, això sí). Però vaja, és el preu que pago (encantadíssima de la vida) per negar-me a:
- deixar de passar hores i hores a Can Carbonell. Que les crackilles s'han proposat acabar a dalt de tot per rematar una gran temporada, que han treballat més que ningú per aconseguir-ho (i volem anar a Cadaqués); i amb les meves vermelles preferides volem seguir entrenant, encara que siguem 4 gats, que ens agrada jugar, coi, i volem posar punt i final amb el cap ben alt (coixes i no-coixes).
- tancar-me a casa (o biblioteques) més hores de les imprescindibles, que sinó no puc fer bé la fotosíntesi. I si ho faig, sempre en bona companyia, que els descansos de mig matí amb la petita-doctora que està als núvols són imprescindibles.
- esquivar el que és inevitable. El necessito, ja sigui un dia sencer o uns minuts amb pressa (que el senyor també té una vida que tela), així que no penso resistir-m'hi.
I així aniré fent, feliç i intentant mantenir la calma, que no n'hi ha per tant. I potser l'any que ve ja tocaria reordenar les meves prioritats... o no.
primer glop de pre-estiu
- Que el temps passi taaaaan ràpid al seu costat i taaaaan lent a quiròfan
+ El concepte "usar y besar"
