Demà ja és el sopar del "pasoooooo" d'Equador... traducció: gairebé hem fet la meitat del camí. Qui ho diria! M'ha passat el temps volant... suposo que és culpa de les flors que m'acompanyen, i dels companys de pràctiques, i de tenir el cap sempre ocupat, i de queixar-nos de tot a totes hores, no sé. La qüestió és que ja hem arribat fins aquí, ara res ens pot vèncer.
I encara que la gent s'indigni amb mi perquè no sé arreglar nassos trencats ni diagnosticar totes les lesions del club... cada dia sóc una mica més metgessa. Já.
Uf, però ara toca provar-se el vestit, pentinar-se, blablabla. Però si s'ha de fer el paripé, es fa; que l'ocasió s'ho mereix! (tot el que la meva ànima de "tirada" i "poc senyoreta" em permeti)
I seguint amb la llista que tenia oblidada:
- Exàmens de temari infinit que valen una misèria
+ Les vacances imminents
(Ja sé que fa un mes que no escric, i és gravíssim. He passat massa hores mirant enrere, però això ja s'ha acabat)
semi-doctores
