Lectura i calor

¿De dónde sacar tiempo para leer? Desde el momento que se plantea el problema del tiempo para leer es que no se tienen ganas. Nadie jamás tiene tiempo para leer, la vida es un obstáculo permanente en la lectura. El tiempo para leer es siempre tiempo robado (al igual que el tiempo para escribir, o el tiempo para amar). El tiempo para leer, al igual que el tiempo para amar, dilata el tiempo para vivir. ¿Quién tiene tiempo para enamorarse? La lectura es como el amor, una manera de ser. El problema es si me regalo o no la dicha de ser lector.

D. Pennac

Ara en tinc ganes, i moltes. I tinc una pila de llibres que m'espera (s'han anat acumulant) i no penso fallar.

Cada cop que en començo algun recordo perquè m'agrada tant. Amb només 20 anys he viscut ja un munt de vides.

Ah, i som 28 de juny. Que no se m'oblidi recordar-li a la rossa que em diu entenimentada que els 21 li sentaran de meravella, que me l'estimo igual o més cada any que passem juntes (encara que anem dosificant les trobades) i que l'any que ve, que serà la seva aventura particular, la vindré a molestar algun dia... serà que no puc (i no vull) viure sense ella i els seus comentaris sarcàstics, les seves queixes i... tota ella, que és de les poques que fa taaaants anys que em suporta.

  Felicitats, Laura! 

- La calor engantxifosa

+ Confirmar les meves sospites (el pollito és el germà crack)

Pre-estiu

He passat un Sant Joan per recordar, i mira que jo i els petards mai ens hem portat massa bé (deixem-ho en que no ens hem portat). No em reconec, vaig tirar dos cohets! I tot és culpa seva, del barbut amb ullets de yonki que menja coca ferotgement. 

Va ser un cap de setmana de quasi-morir deshidratats al cotxe, del primer bany al mar, 60 tocs a les pales (deixant-nos-hi la pell), migdiades, coca, foc i orxata per acabar. Ah, i molts petons.

Siguem realistes, suposo que també va ajudar estar de vacances. Però d'aquelles absolutes, res de tenir aquell sentiment de culpabilitat de "hauria d'estar estudiant...". No, res, vacances pures. 

El que està clar és que ha sigut un preludi d'un estiu memorable (o això em diu la bola de cristall, i últimament no em falla).

(Apunt del dia: Avui he tirat taaaantes coses que m'espanta. Tots els apunts de dos anys de batxillerat, que no eren pocs; agendes del cole, dibuixos, papers inútils que tinc tendència a guardar i encara no sé perquè... buf, he fet net i l'habitació ho agraeix. Ara ja sóc una mica menys caòtica... doneu-me uns mesos i la torno a omplir)

Remei contra la calor: dormir sota els llençols.

- La gent que va a tirar petards amb xancletes

+ Ser semi-metgessa, així, en un obrir i tancar d'ulls

Histèria pre-sele

Demà és el dia. El dia en que els que ja han dit adéu a l'escola s'enfrontaran a l'examen més important de les seves vides... (musiqueta inquietant pre-assassinat)

Sí, home! Només és un tràmit, la feina ja l'han fet durant aquests dos anys de batxillerat, que déu ni do. Toca un dia de nervis i dos més de "ah, doncs no n'hi havia per tant" i ala, l'estiu més llarg de les seves vides (i de bastant desmadre, pel que recordo) i començar la vida d'universitari, que és la millor (per això vaig escollir un grau beeeen llarg).

I un d'ells, dels pre-universitaris histèrics que porten dies ocupen les biblioteques, és el pollito. Sí sí, el petit dels Sainz Comas demostrarà (una altra vegada) que ell val, i molt. Encara que ara estigui una mica acollonit i "ai-que-no-es-passin-amb-l'examen-de-català", sé que farà un unes super-PAUs perque és un crack (i no ho dic perquè sigui el meu germanet, eh).

És més, no només farà unes super-PAUs, sinó que l'any que ve el tindré rondant pel Clínic. I l'ajudaré tant com pugui (tot i que no li caldrà) i tindrem converses-frikis de futurs metges repel·lents que faran fugir a la pollastre gran cap al sofà amb un "coi de metges, quin fàstic".

Força, pollito! 

(que son pocos y cobardes)

- Que tot s'ensorri i els polítics ens enganyin però això sí "a por ellos, oe".

+ Canviar un "sin ti muero" per un "només tu em pots matar"

Go!

Ja els tenim aquí. Sí, demà comença (oficialment, perquè ja fa dies que ha començat) aquesta odiosa època de l'any en que tot al teu voltant et convida a sortir, a robar rajos de sol, a mullar-te i a pensar en què coi vols fer el curs que ve peeeeeero no pots. 

No pots, has de fer un esforç (descomunal) i tancar-te a la biblioteca, si et deixa la marabunta de bojos de l'estudi que es peguen per un lloc decent a l'hora de la migdiada. Això sí, a mi m'agrada fer-ho amb bona companyia i amb esmorzar dolç inclòs, que jo em cuido.

I en res ja haurà passat i ja podré sortir, robar rajos de sol, mullar-me i pensar què coi vull fer l'any que ve. Bé, em conec, i sé que no podré aguantar-me fins a finals de juny i algun dia m'escaparé. Però que això que quedi entre nosaltres.

 "Per vosaltres. -Féu una pausa-. Que sou el nostre demà. - Se li enfosquí el semblant-. Feu-lo millor, collons... Sí, foteu-lo millor."

(I això és el que estem intentant)

Estiu imminent.

- Les aranyes que espatllen concerts

+ Profilaxis "Peppermint fusion" per no quedar-me sense ungles