Pre-cap d'any

Només per com se li ha il·luminat la cara al explicar a tothom que "sus nietos" l'han portat al sintrom, al fisio i l'han passejat (superant els límits de velocitat permesos per a les cadires de rodes); només per això, ja no em molesta haver recorregut els quasi 500km que ens separen. A més, si li afegim el moment Contador, les seves crítiques gratuïtes a qualsevol cosa/persona, els pinchos del Laurel i veure que l'abuelo torna a ser a casa (amb uns quilets menys de panxa), llavors no és que no em molesti, sinó que no em perdonaria haver-me quedat a Barcelona i perdre-m'ho.

S'acosta perillosament el gener: aquest meravellós mes de l'any que  inclou tot el tema de replantejar-me la meva vida (tema que no és exclusiu d'aquest mes, però aquestes dates són més universals i la gent no et mira amb cara estranya si ho fas). També és sinònim d'exàmens finals i de moltes hores de biblioteca; una delícia. Si li sumes el fred, el resultat són uns dies durant els quals em surt fum del cap i són benvingudes totes les distraccions del món. Però no començaré abans d'hora, que encara estem a desembre (i l'ambient càlid Nadal no ha marxat)!

Però ara em centro ja en la festa pre-cap d'any d'aquesta nit. Sí, nosaltres som així, aquesta nit no hi haurà qui ens pari. Que encara no tenim la pressió aquella "d'any nou, vida nova", res de propòsits impossibles (ni dels possibles tampoc); avui només hi ha lloc per l'aquí i l'ara i, amb elles al costat, puc assegurar  que serà una gran nit (i llaaaarga).

ser com el vi

- Que a casa els Sainz tot sigui un drama

+ El bon bàsquet i el caràcter de les notanpetites-cracks

Carta als Reis/Pare Noel

Estimats Reis Mags, Pare Noel, qui sigui que em llegeixi,

Com el Nadal es va apropant a velocitat d'infart i tinc moltes coses al cap per demanar-vos, he pensat que millor us ho deixo ja per escrit i aneu fent el que podeu.

Fa anys que no us escric una carta, però de petita no em fallàveu, així que espero que aquest any (encara que ja sigui grandeta) no sigueu menys.

Que si he sigut bona aquest any? "Bona" no sé... he estimat amb força però també he fet mal a gent que m'estimava. He près decisions, algunes més difícils que altres. He pensat molt i gens.  He crescut, això sí (no d'alçada, tranquils, l'època de demanar pantalons per evitar anar ensenyant els mitjons ja s'ha acabat). Així que si em porteu carbó ho acceptaré sense queixar-me gaire, però, de fet, avui no volia demanar per a mi.

No pretenc ser molt ambiciosa. Sé que demanar la pau al món (en plan Miss), que ningú passi fam, la igualtat entre sexes i un infinit etcètera que se m'acudeix és poc viable. Intentaré canviar el meu voltant, als que tinc aprop, que per Nadal és el que toca.

Començo: que el genoll del pollito aguanti fins que sigui un vellet rondinaire; que el cor de la iaia sigui fort per suportar l'operació; molt d'amor per les meves 5 constants (del que endolça i dóna força); una mica (més) de sort per a la pringui, encara que no la necessiti; per a la meva petita, passió (ella n'irradia, n'ha de rebre una mica); fil i agulla per a la futura cirugiana amant de les neules; que l'Alfred no caigui a la mala vida, que es mereix la millor de totes; que les petites cracks segueixin vivint el bàsquet i puguem ensenyar-lis alguna cosa;  ganes de seguir treballant i gaudint d'aquest esport que ens uneix per a les de la pell vermella; paciència pels que m'aguanten cada dia, que segur que necessiten una dosi extra... i podria seguir, però ja no esteu atents. Sobretot amor. Amor  i salut, que són una mica el mateix.

I per mi... per mi res. Temps, per curar ferides i fer-ne de noves, que d'això es tracta.

Moltes gràcies per llegir-vos-ho i si es cumplís... mai més gosaria posar en dubte la vostra existència, ho prometo.

Ali

Ni una mare dentista pot amb el Nadal

+ El que reflexa la Marató

- Que encara estiguem tan lluny de la solució

Zzz...

Creia que era impossible superar-me però estava equivocada: aquest pont he passat més hores dormint que desperta; i com si no fós suficient, avui tampoc m'he pogut aixecar.

La veritat és que no m'he proposat fer cap rècord encara que ho sembli, simplement... tinc son. O no tinc ganes de sortir del llit. O les dues coses.

Però ja n'hi ha prou, hauré de tancar amb pany i clau la marmota que porto dins (almenys fins Nadal), perquè no vull perdre més dies d'aquesta manera.

Pels que em coneixeu sabreu que no és un tema nou, a casa tenen diverses teories sobre aquests atacs d'horitzontalitat. S'han discutit baixades de pressió, cansament acumulat, canvis de temps, ganes de somiar, la mosca tsé-tsé o simplement que sóc rareta; però encara no hem trobat la resposta i el més probable és que mai ho fem.

El que sabem del cert és que és passatger, que normalment dura unes 24hores (aquest ha sigut un cas excepcional, potser perquè el cor tampoc ajudava) i que demà ja estaré fresca com una rosa. Que a més m'espera un migdia amb les futures metgesses visualitzant possibles destins; que nosaltres anem un pas endavant i, abans de pensar en els exàmens, pensem en el viatge de després, já.

Compte enrere pel fum-fum-fum

+ Que tot i la distància la segueixi sentint tan aprop

- Amagar-me