15 de març 2018

Massa-gran

Facebook em recorda que és el meu novè any de sènior i també treu a la llum unes fotos de la (cruel) adolescència, anys i anys enrere, on veig que (quina vergonya) segueixo portant la mateixa jaqueta.
Les guàrdies es fan llaaaargues i estaré eternament agraïda a la persona que va inventar les mitges compressives. Hem d'estalviar, però després de l'estiu, que ara ja tenim molts plans (culturals, clar). Cada dia tinc més canes, potser hauria d'utilitzar alguna cremeta anti-arrugues. Sortir a prendre algo sí, però no ens passem. Mai m'havia fet mal el genoll, fins ara, que puc pronosticar els canvis de temps. En res comencen els R-blastos i jo seré la responsable, sí sí. En ocasions em permeto el luxe de donar consells, des de la veu de l'experiència, que lamentable. 

Per si no n'hi ha prou, en pocs mesos presumiré de ser la tieta d'una personeta amb nom secret i la meva doctoreta preferida ens ha anunciat que es casa, ai, i jo no puc ser més feliç.

Si això és fer-se gran... no entenc el pànic.

Resultat d'imatges per a mafalda viñetas el futuro



(Per sort, segueixo dormint 13 hores seguides sense esforç, la capacitat d'hivernar no canvia. No em puc imaginar el nivell d'insuportabilitat, que és una paraula que m'acabo d'inventar, que assoliré quan m'arribi l'insomni.)


- Els pares histèrics (virusvirusvirus)
+ Sentir la primavera tan aprop