Fa dos mesos que vaig escriure una llista de "coses a fer" aquí al blog. Demà marxem els 5 fantàstics a descobrir una petita part d'Europa i, per tant, és aquell dia d'histèria materna pre-viatge, d'haver de fer la maleta 24h abans perquè està prohibit apinyar la roba allà dins a "l'últim moment" però... aquí estic, escrivint al blog, posant al límit els seus nervis perquè crec que és hora de fer balanç.
Déu ni do! Tot i haver allargat el juliol a contracor per no haver estudiat prou el meravellós univers de la nefrona, ja sóc estudiant de 6è i l'estiu ha sigut (bé, encara ho és) tendre, fresquet (yuhu) i mmmmmolt tranquil.
A més, puc posar un tic a més d'un 50% dels objectius i afegir uns 26 moments més (aprox) per recordar, que tela marinera. Per fer-ne un tastet: saltar de pedra en pedra durant casi 5 hores i posar el peu a l'aigua més d'una vegada; esmorzar amb la semi-irlandesa; veure un musical soles al cine, lliures per cantar i criticar i el que faci falta; el mal el cul baixant amb moto des de la Cerdanya; els mojitos casolans insuperables; el silenci al jardí; ser uns cracks (i uns gordis) vivint junts; perdre'ns per les Corts (i perdre'm als teus ulls). I més, i més.
Fer la cabreta.
I tot i així, encara faltaran les dues setmanes d'inici de rutina vermella i de mentalització per començar l'últim curs. Aquestes estaran plenes de feina de la comi i d'apretar al TFG (que ja s'haurà acabat la calma absoluta d'estiu i la pressió m'ajuda) durant els matins i d'ofecs, agulletes i queixes en equip als vespres. M'encanten els dies d'adaptació, quan encara és estiu però s'olora la vuelta al cole, digueu-me friki.
Però abans... tachán! L'aventura hongaresa-austríaca en família ens espera i la gran dels 3 pollitos ja m'ha amenaçat que té 820 fotos disponibles i que quan sents aquell clic... és impossible parar.
Ens veiem a la tornada, que les setmanes pre-uni també inclouen veure les cares a tots als que enyoro i empassar-me, encantadíssima de la vida, les mil històries dels seus viatges (especialment les de les 3 doctoretes que s'han acabat movent pel Nepal como-Pedro-por-su casa i que em deuen fotos, anècdotes i una abraçada com a mínim). Hi haurà temps per tot, com sempre, però encara més aprofitant el munt d'hores de llum del dia i la caloreta de les nits.
- Els aeroports
+ Passar mig estiu als seus braços (que sí, que estàs molt fort)
