Adjuntilla

Recordo la meva primera guàrdia a l'hospital, amb el pijama blanc i davant d'aquella pissarra difícil de desxifrar (val CGD, evol, dibuixos de claus i ambulàncies...). Perdudíssima però amb ganes de fer tot el que em diguessin; que bàsicament era apuntar constants, escriure informes que després s'haurien de corregir i trucar cagada de por als "especialistes" per a comentar algun cas. Patint per si una marmota com jo podria mantenir-se desperta o si, encara pitjor, em despertaria quan sonés el maleït telèfon a les 5.37h (una de les pitjors sensacions del món) per seguir treballant les 2h i algo fins al pase. I a sobre, aquella colla de bojos pretenien que després d'esmorzar anéssim a la platja!? Però que jo no puc aguantar aquest ritme...

I diumenge va ser l'última i clar que he aguantat el ritme. 4 anys i em segueix encantant la meva feina. I tot això perquè he tingut la sort de treballar i no-treballar amb gent increïble, dels que ho fan fàcil. He girat com una baldufa d'un lloc a l'altre, com a tot resident de Medicina de Família, però per sort sempre he tingut un "lloc" on tornar. 

Casa han sigut la gent del pool, que han aconseguit que no hagi patit a les guàrdies (un repte difícil a urgències) i, a sobre, com són unes màquines, haguem dormit. Han fet que les post-guàrdies no fessin mandra i de les cases rurals l'esdeveniment de l'any. 

Casa ha sigut el CAP (no l'edifici sinó l'equip). Acollint-nos i protegint-nos quan érem R1s espantats i veient-nos créixer durant aquests anys. El meu resi gran va ser un clar referent i els petits l'alegria de les tardes llargues. 

I, sobretot, casa han sigut els meus coRs. De Galícia a la Índia, passant per Murcia o la Florida. Els cursos massa llargs amb els esmorzars massa curts. Saber que hem canviat algunes coses i tenir la certesa de que ens trobaran a faltar. 

Casa

P.D. Menció especial al coR que m'ha aguantat més hores de tots i que es mor de ganes d'anar a la muntanya, sense tu hagués sigut més dur i menys divertit. A la pediatra de referència i amiga a jornada completa amb la que arreglem el món i em desfogo. I per últim, al pobre que m'esperava cada dia a casa i ha viscut el mal humor previ i posterior a les guàrdies (i l'aleatori) i que increïblement segueix aquí. 




- L'escafandra de plàstic infernal
+ L'arribada de la mini-Cèlia