Vint vint-i-vuits.

Fa dies que ho parlàvem: "òstia, dintre de res ja en fas 20... 20!!", " sí sí, flipa" (les nostres converses sempre tan intel·lectuals). I avui és el dia.

Espero que hagis tingut regals, pastís, petons, felicitacions a centenars, estirades d'orelles (sino no pateixis, que demà ja te les faig jo encantada), abraçades i tot el que fa diferent els dies d'aniversari; però jo no vull ser menys i afegeixo això:

8 anys juntes són molt de temps (som una del les parelles més estables que conec!!) i el veure'ns tan sovint fa que només ens diguem "coses maques" pocs dies a l'any. I crec que avui és un dia perfecte per fer-ho, pringui. Si m'ho permets, clar.

Fes el que vulguis, ves on vulguis, , parla amb qui vulguis, juga amb qui vulguis, enfada't amb qui vulguis, riu-te de/amb qui vulguis, plora per qui vulguis, estima a qui vulguis.

Només poso una petiiiita condició: deixa'm estar al teu costat, de tant en tant, per fer, anar, parlar, jugar, enfadar-me, riure'm i plorar amb tu. Això voldrà dir que et tindré aprop encara que passin els segons (no dic anys per no fer-ho tant melodramàtic), ; perquè collons Carla, ja formes part de mi!

Uff crec que estic espessa i no sé si he aconseguit dir el que volia dir... espero que tu estiguis més inspirada i ho entenguis... per si de cas, què coi, t'ho faré més fàcil: que t'estimo molt i que m'encanta que ens fem grans juntes, ale!

:) http://www.youtube.com/watch?v=HdakJQth7Sw

"que demani un desig, que demani un desig!"

"Allá donde se cruzan los caminos..."

... donde el mar no se puede concebir,

donde regresa siempre el fugitivo,

pongamos que hablo de Madrid."

3 dies com aquests es mereixen com a mínim (molt mínim) una entradeta al blog. I elles se'n mereixen més d'una, però de moment espero que es conformin amb això.

Definitivament, ha sigut la millor manera de passar les nostres mini-vacances. Encara que l'opció "quedar-me a casa dormint i no fent RES" fós atractiva... Sort que vaig vèncer la mandra.

Perdre'ns per la ciutat on els ocells van al psiquiatra i veure Art a dosis industrials i apalancar-nos al parque del Retiro i esperar que algun grupet de pallusses caiguessin a l'aigua i menjar el "mejor bocata de calamares de Madrid" assegudes a l'herba i mirar la Puerta de Alcalá tal com diu la cançó i pensar en bogeries que fariem per amor i decidir que la Diagonal és més maca que la Castellana i emprenyar-nos perquè hi ha monuments que s'amaguen en estacions i descobrir que les famoses també suen i intentar-nos classificar quan som inclassificables i... i un llarg etcètera de moments que hem viscut entre trens-flaix i una ciutat, que sí, té màgia, però no és comparable amb Barcelona.

Ara que ja heu agafat aire després del paràgraf anterior, només dir-vos que el mèrit no és només del destí; el mèrit és de les 5 guapes, llestes, líders, segones líders, pupes i etiquetes vàries que m'han acompanyat. Gràcies :)

Dos de les cuques que "recordaran las tardes de invierno por Madrid" (jo ho faré, segur)