No pareu el món

Els 4 fantàstics, després de conquerir l'illa plena d'alemanys i Spars, ja són a casa. Però no han tornat amb les mans buides: s'han endut un munt de carícies d'aigua cristal·lina, una dosi de ron en sang, molta música folklòrica i una mica de color. Ha sigut un bon viatge, tots coincideixen (ni la calor asfixiant l'ha pogut espatllar, i mira que ho ha intentat). 

Ah, i han après què és la vida, segons el jefe de la manada (i espero que tingui raó): bona música en directe davant del mar espatarrats en un sofà i amb un mojito a la mà. 

No m'importaria, la veritat, però només de tant en tant. Que jo prefereixo el ritme frenètic, el no tenir temps per res, el córrer amunt i avall i queixar-me per després parar un moment i... ara sí, pau.

Però ara ja està. Prou de voltar, Barcelona (i rodalies) ens segresta fins... no sé, una bona temporada.

estim(b)ar-nos.

Objectiu d'aquests dies tontos de setembre: tenir el cap ben ocupat; que si bàsquet, que si estudiar, que si coca-coles que dec, que si fer neteja, que si celebrar la majoria d'edat del "petitó" de la casa, que si mimar al gatet... el que sigui, tot. Que, com una fidel lectora del blog i amiga  m'ha dit, per aprendre i créixer t'has d'equivocar. I jo m'equivoco molt. I això de créixer i aprendre...ningú ha dit que sigui fàcil. Puc, puc.

- Rendir-me

+ Els nous projectes

Encara és agost

Ja s'han acabat les dues setmanetes de rigor a Olopte, un any més. I acabar amb un mojito amb vistes al poble i al dàlmata amb la pressió intracraneal massa elevada mentre ens imaginem com estarem d'aquí 4 o 5 anys... sí, aquesta és una de les sopreses a les que em referia. Com pretenen que després decidim el preu?La menta fresquíssima i les reflexions profundes ens atonten.

Han sigut uns grans dies de calma, piscina, lectura (recuperant tot el temps perdut), olimpiades a totes hores, excursions minses, el Chencho llepant-nos les cames, amics i companys de partides de cartes, converses sobre l'amor amb la Laureta, nens rossos kamikazes amb bicicleta/patinet, la meiga del poble que et treu el mal d'esquena amb un conjur, de sentir-nos amb bones sensacions durant la carrera contínua i acabar a l'sprint i... deixaré d'intentar resumir-ho, perquè no puc. Amb el grans dies ja queda prou clar.

I ara a treure la catifa de pèls blancs que cobreix tot el parquet (conseqüència de deixar el Fèlix sol dues setmanes), tornar a fer maletes i cap a Mallorca; per acabar de rematar les vacances. Que a la tornada ja m'espera la pretemporada (tot i que per primera vegada no seré jo la que corre) i la "vuelta al cole".

"Cheeeeeencho"

- La calor enganxifosa (i la seca també)

+ La pell de gallina al sortir de la piscina

S'ha acabat

"per favor, sigues feliç"

- Fer mal al que més m'estimava

+ Comprovar que elles sempre són allà

curant-nos les ferides

Feixuc i mandrós

Paradinha a la ciutat comtal abans del meu exili a terres ceretanes. Ara ja sí, amb els de casa, amb ganes de pau, de silenci, d'intentar (el pollito ho canviarà per un "aconseguir") posar-nos en forma, de jugar a cartes a la fresca i mil i un rituals més de cada estiu; que fins i tot de vacances necessito una rutina, per estar més tranquila.

Ara bé, aquesta rutina cada any incorpora petites sorpreses/novetats (com la possible visita de la petita metgessa, o excursions nivell extra-fàcil noves, o... jo què sé, que per alguna cosa són sorpreses) per fer que cada agost sigui únic.

I espero que també em curi una mica; que els silencis incòmodes em posen malalta, i més els que envolten a   algú que ho ha sigut tot aquests últims mesos i que ara sento tan lluny.

En fi, Olopte, ja venim.

- "No"
+ L'agost

Vital i engantxós.