Sempre he sigut de fer la fotosíntesi. Ara mateix m'acabo d'estirar a la terrassa amb la gata per tenir la nostra dosi de vitamina D... i d'oxigen. Que encara que la meva família m'ho negui, aquests últims mesos ha plogut molts dies, i necessito sol. Que al nord d'Europa s'hi deu viure fantàsticament bé (i cobrar encara millor), però jo això no ho canvio per res.
I no només per la llum, sempre he sigut molt poruga. Deixar tot el que tinc aquí per descobrir món... la gent es posarà les mans al cap però no em crida l'atenció, mira. Ni d'estudiant ni ara de resident. Uns dies, de vacances, però no més. Potser té relació amb la meva poca gràcia pels idiomes i aquest puntet antisocial; al contrari que la meva germana (que al final s'ha quedat aquí, contra tot pronòstic). O potser perquè mai he sentit que em faltés de res.
No nego que passar uns mesos lluny d'aquí, veure i viure altres maneres de fer és un plus personal i dóna molta perspectiva. Si ho sé, però m'agrada massa el que em lliga a casa. Deixo les aventures per a la resta de mortals.
Ni rey león ni òsties
- Dir adéu a l'abuela més peleona i fashion i estimada de Logroño
+ Tenir un equip com el meu
