Pizzigatos

"Era un gato muy siamés, le llamaban Bala. Urbanita, vago y cortés; y un collar de gala. Un buen día le dio por andar: se largó de su barrio y tardó un año en regresar. 

Tenía el gato novia formal, una angora blanca. Le pidió un abrazo y perdón, estava tan airada...

- ¡Hijo de chucho pequinés, dime dónde has estado! Me tenías aquí a tus pies...

- Estuve en Londres, Buenos Aires, Méjico, me bañé en el Sena y sí, vuelvo con la conclusión que en todos esos cielos brilla igual nuestra luna llena y tú sigues siendo la mejor.

- Hasta que no cambies lo nuestro será ciencia ficción. Hasta que no cambies no dejaré que pases, hoy no. Deja de mirarme, no sé cómo lo haces, por Dios. Pero te mueves bien, lo voy a reconocer...

En amplias avenidas busqué tu felina sombra. Creía verte en cada arcén o dentro de furgonas...

Bala dijo: 

- Ya está bien, ¡basta de arañazos! Sigo estando aquí a tus pies... En Londres, Buenos Aires, Méjico cada pena y aflicción pueden curarse bailando. Tango, una ranchera o un charlestón, todo se olvida bailando. Es como volver a nacer.

- Hasta que no cambies lo nuestro será ciencia ficción. Hasta que no cambies no dejaré que pases, hoy no. Deja de mirarme, no sé cómo lo haces, por Dios. Pero te mueves bien, lo voy a reconocer...

Allí en medio de un tejado, en un cortejo hasta el amanecer la volteó del revés. Y una raspa de pescado fue el teclado del señor Ciempiés. Ella ha caído otra vez.

- Da igual que no cambies, estamos destinados, tú y yo. Da igual que no cambies estamos condenados, tú y yo."

Pizzigatos- Love of Lesbian

Per les cançons que no pots parar de cantar durant tota la tarda i que parlen d'amor, viatges, retorns i el maleït destí (ah, i de gats).

- Entrar al pavelló i ja estar suant, abans de començar a córrer.

+ Despentinar (-me)

1/4 de segle

(Tu t'hi esforces i em fas emprenyar, que si gremlin, que si burricalba. T'agrada riure't de mi recordant el dia que vaig caure dins les escombraries a Calafell i altres episodis de la meva vida que no cal que surtin a la llum; precisament perquè saps que ja desde petita la meva màxima por és que es riguessin de miiiii. A més, li sumes aquesta cara de fàstic que només tu saps fer. Però ni així, ni així ho aconseguiràs. Avui et dedicaré aquestes 4 paraules i mitja, que probablement pensaràs que són una cursilada i no em diràs res, però t'aguantes. Perquè també has fet molt bé de germana gran i em dóna la gana que en quedi constància.)

La més gran dels 3 pollastres avui en fa 25, un quart de segle!!! 

I la tia ha viatjat per casi tota Europa, és enginyera, ja és una experta en iogurts, no ens enyora gens des del seu piset (bé, al Fèlix sí) i està més estupenda que mai. 

Tot i que a casa enyorem una mica els seus comentaris bordes, n'estem més que orgullosos de la chica-danone-independent-dels-pantalons-taronges.

I és en dies com avui quan toca dir el munt que t'estimem (que a casa som secs i ho fem poques vegades a l'any) i que, com que el pollito se n'ha anat de barbacoa, hauràs d'esperar fins demà per tenir el nostre regalet (que no seran uns yolados, tranquila).

Per molts anys, burricalba!

Patxanga multitudinària

Ja enyorava posar-me davant del teclat i explicar-vos alguna història.

La d'avui va de pilotes de colors, d'un solet que m'ha deixat les galtes com la Heidi i d'una bona colla de totes les edats i estils que comparteixen una passió. Una manera flipada de dir que hem invaït una pista de bàsquet aprofitant el primer dia de semi-estiu.

He vist de tot. Entrades de futbol, barrets, placatges, triples, un petitó que ja destaca i els més grans tirant d'experiència. A la que sempre m'acompanya intentant no morir del riure (que gairebé no ho aconsegueix) i imposant el seu ritme xino-xano. Un grupet de nenes histèriques animant, tot i que encara no saben qui és el Jordi. Ah, i als dos germans posant el toc d'espectacle, per variar.

Així s'ha acabat el pont, l'últim descans de veritat abans de començar l'infern de la recta final (sense ànims de passar-me de melodramàtica). 

Han sigut 4 dies d'il·lusionar-nos amb un equip que adora els finals ajustats, de tendresa, de descobrir la biblioteca fantasma, d'un ramet de flors del que fa tantes i tantes coses bé (encara que a vegades ho dubti) i d'escoltar al pollito recitant-me la història d'Espanya de pe a pa.

I aquesta tarda ha sigut la manera ideal per posar el punt i final, i tornar amb les forces renovades i ganes de lluir-m'hi.

"perquè t'agrado", això és amor i la resta tonteries.

- No dormir d'un tirón

+ El somriure tonto