Laura.

Tinc tantes coses a dir... que no sé per on començar. Suposo que estaria bé començar amb un: "felicitats, Laureta!". I continuar amb un: "20 anys ja, eh". Després podria seguir amb: "disfruta molt del teu dia i celebra-ho com cal". I acabar amb: "un petó molt fort".

Però no em conformo amb això, ni molt menys! Crec que són massa hores juntes (a classe, a la biblio, voltant per Barcelona, coneixent Madriz, dinant a casa teva, queixant-nos, rient...) com per conformar-me amb una felicitació estàndard.

Avui fa 20 anys que vas venir al món i "ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí", però sincerament, me n'alegro moltíssim que hagis lluitat tant i ho hagis fet. Perquè sinó el Clínic seria l'òstia d'avorrit, així de clar, i la meva vida tindria un buit bastant gran (que encara que siguis petitona ocupes molt espai).

Així que ho sento molt, hauràs d'aguantar-me (com a mínim dels mínims) 4 anys més. O sigui que ves-te preparant, cuca.

Només puc afegir que http://www.youtube.com/watch?v=1hsfocVhqog per tot i que segueixi sonant la nostra cançó (en plan parella cursi d'enamorats) moooolt de temps!

(per si vius a la parra i no saps quina és la nostra cançó, que ho trobo gravíssim... aquí te la deixo! http://www.youtube.com/watch?v=wSXHcxGXue4 )

Per molts anys! :)

20 anys donant guerra, ole tu!

Un EQUIP de PRIMERA.

Ara que ja han passat prou hores per assumir-ho, crec que ja puc escriure alguna coseta sobre aquesta temporada (que encara no s'ha acabat, però casi casi) i sobre la manada.

Ha sigut l'any en que m'ho he passat millor jugant a bàsquet, així de clar. I no perquè mira, de sobte m'he tornat una crack i domino la pintura; no no, ha sigut gràcies a vosaltres: a e

lles i a ells. A les que formen o han format part d'aquest equip. Que més que un equip és una gran manada, com diria el llop més vell.

Mireu, no sé com ens ho hem fet per fer coincidir a tantes persones genials, però tant diferents, i fer un EQUIP (un de veritat; si heu format part d'un ja sabeu a què em refereixo). Tampoc sé com ens ho hem fet per entendre'ns des d'un principi i sentir-nos tant a gust dins i fora la pista. Ni com, després del munt d'hores juntes, no hem acabat a pinyes, sinó que hem acabat rient, cantant (o fent-ho veure) i sota la dutxa vestides. No sé moltes coses. L'únic que sé és que repetiria. Així, sense dubtar-ho. Que em sento afortunada d'haver sigut una "loba" més i que tot el que hem aconseguit ens ho mereixem.

I ara, amb el vostre permís, m'agradaria dir quatre cosetes a cada lobita. Perquè sou les "culpables" d'aquest gran any. (Que si voleu us les llegiu i sinó voleu no, eh)

Raquel (capi): Tantes hores pegant-nos i com ho enyoraria si deixéssim de fer-ho! Que ara em fa moltíssima gràcia quan penso en la por que em vas fer el 1r dia... pobreta de mi, estava cega. L'ànima d'aquesta manada.

Blanca (capi): Que encara que t'enfadis amb mi per "substituir-te" en el paper de capitana, saps que ets insustituible! I que, en aquests 2 anys, t'he agafat molt i molt de carinyo (tot i els rots a la cara i els atacs per l'esquena).

Noe : Només vull que sàpigues que no ets el "bufón", com dius tu, ni de conya. Ets la xispa d'aquest equip, sense tu tot seria més gris! I gràcies per aquesta capacitat que tens de fer sentir com a casa a tothom, des del primer dia.

Laura: L'última en dutxar-se i la meva companya de fatigues al poste. I també una experta en fer que et trobi a faltar sinó apareixes un dia i que acabi posant-te cançons al facebook. Què faria sense tu!

Cristi: Que a mi no m'enganyes, que tot i començar com la

més calladeta, ja les deixaves anar de tant en tant, i de quina manera! Un plaer haver compartit tot això (incluides les dutxes infernals a l'escola alemana) amb tu, triplista.

Esther: La més intensa, saps què vol dir deixar-s'hi la pell i t'admiro per això. I també saps que trobaria molt a faltar els nostres superescalfaments fins a la "gasolinera" amb converses incloses, crack!

Maria: Tot i que no has estat fins al final, tu també has format d'aquesta manada i seria injust no incloure't. Espero que tinguis molta sort en tot i que no t'oblidis de nosaltres!

Lua: Han sigut 2 anys genials al teu costat i m'encanta que em segueixis sorprenent! (agafant prestats cartells de pavellons tarragonins o fent invents per posar gasolina)

Andrea: Va, hauré d'admetre que et vaig perseguir fins a Sant Just! Que volia tornar a jugar amb tu i ara entenc perquè: veure el somriure+monyo Jovellar 4 cops per setmana no té preu!

Carla: Buf, què puc dir de tu, pringui? Ja van 8 anys... I no ho cam

biaria per res! La meva millor amiga és una crack, senyors. Sense tu... res (com diria la Laura: "¿dónde está tu parejita?")

Anna: Ja ho diuen "más vale tarde que nunca". Ha sigut genial tornar a jugar amb tu, pívot pibón, de veritat. Has demostrat que no és tan difícil integrar-se en un equip i fer-te estimar. La lliga també és teva, "oh si nena".

Andrea (peque): Només dir-te que té molt mèrit haver-nos aguantat tants dies i que espero que tu també guardis tan bon record com nosaltres! Gràcies per tot, crack.

Helenita: Encara que ara estiguis a Les Canàries donant canya als millors equips d'Espanya, no m'oblido de tu. Que ets una "cachorrilla" més i sempre ho seràs.

Cachi: Tot i que últimament ja no ens veiem tant, has estat suant amb nosaltres moltes hores també! Què fàcil és estar al teu costat, bonica.

I 4 paraules també pels llops, que espero que s'ho hagin passat tan bé com jo (tot i els casi-infarts i altres penes que han hagut de patir):

Alfred: Sense tu no estaria aquí (ni a casa cada nit després de l'entreno). I ja no ets només un entrenador, ja ets un amic (i això no té preu!). Així que només puc agraïr-te la paciència, l'esforç i tota la confiança que has posat en mi i en totes i demanar-te un favor: ara ja pots relaxar-te més, somriu, home!

Ramon: El llop més vell que adora el bàsquet i que ens tracta com a princeses... M'has ajudat a que confii més en mi i has aconseguit fer-me somriure sempre que has volgut. Per ser una de les persones que deixen "huella"... moltes gràcies per tot! (i més)

Evidenment també hi ha moltes més persones que han estat al nostre costat i ens han ajudat sempre que ho hem necessitat. També m'agradaria donar-lis les gràcies a ells i elles.

Uff... potser m'he passat una mica escrivint (i això que ho he volgut fer curtet!). Ja paro o m'odiareu la resta de la vostra existència.

Només em queda dir... A PRIMERA, OEEEE! :)

Dilluns.

Avui som dilluns (per si algú no se n'havia adonat). I no penso queixar-me.

Ara haurien de venir les cares d'al·lucinació màxima, perquè diguem que tinc certa tendència a queixar-me per vici.

Però avui fa sol. Fa caloreta. M'he llevat de bon humor i he esmorzat amb calma i abundància. El gat m'ha miolat en plan desesperat i he deixat que em supliqués una estona (fent-me la dura). M'han xutat de classe abans del que em pensava. Encara estic contenta pel matí d'ahir. Aquest vespre me'n vaig al cine amb un pallús que fa temps que no veig. I estic escoltant música i cantant en plan flipi.
O sigui, que no tinc motius per queixar-me, m'agrada aquest dilluns. Té un nosequè que el fa especialment genial i tinc la sensació de que la resta de dies de la setmana s'encomanaran.

Però si la resta dels dies no aprenen del dilluns i decideixen donar pel sac... no cal preocupar-se: divendres ja ens hem apuntat, la meva germaneta i jo, a un taller de pintar mandales; que es veu que relaxa i nosequinmunt de coses més.
No sé si sóc jo que sóc una inculta o què, però espero que us estigueu preguntant què és una "mandala".
Aquí teniu la definició: "Los mándalas, término de orígen sánscrito, son diagramas o representaciones esquemáticas y simbólicas del macrocosmos y el microcosmos, utilizados en el budismo y el hinduismo" (tot això segons la wiki). Flipant, eh?

I és que desde que ens vam motivar i vam fer el taller d'iniciació a la meditació que estem on fire i ens apuntem a coses d'aquestes (tot i l'oposició dels papis, que segueixen pensant que són parides, que potser sí, però... a mi em va agradar).

O sigui, que si las coses no surten com espero hauré de fer unes respiracions profundes, uns "So ham" i un "pinta y colorea". I tot arreglat.

Que ja ho diuen els Manel: "i alguna estona, què us penseu? També ens agrada estar contents!". (I jo sóc molt egoïsta i m'agrada estar-ho molta estona).













I que encara que tingui por a les altures... salto!