Ciao, bella.

("Adéu, bonica", pels que no vulguin entendre l'italià.)

La petita més gran de Sant Just i mimada del sènior se'n va. Però que no cunda el pánico, no és un adéu per sempre, ni molt menys.

Dimarts no vaig (vam) tenir temps de dir-te més que un trist: "molta sort, un petó i ale". I crec que no seria just conformar-me amb això.

M'he posat a pensar (malo) i he arribat a la conclusió que... ja no serem un equip fashion!! Qui tindrà els nassos de posar-se els pantalons tant curtets com ella i anar marcant tendències?! I qui portarà les ungles de colors impossibles (amb permís de la Cris)?! I aquest accent "santjustenc" tant fantàstic de la mort?!

Us enganyaria si us digués que només trobaré a faltar això... també trobaré (-em) a faltar el teu talent, cabrona. Aquesta capacitat per donar-li més canya que ningú i fer millors a les teves companyes. Les teves ganes per aprendre. Les ànsies per anar a córrer fora quan fa un fred de nassos i fer l'última pujada en sprint.

Et trobaré a faltar a tu. Tota sencera.

I ara tocaria el moment "aprofita l'oportunitat", "aprèn molt", "segueix a tope amb els estudis" ( ¬¬ més et val) i blablabla... però és evident que ho faràs. O sigui, que per portar la contrària jo prefereixo un: "passa-t'ho infinitament bé jugant a bàsquet".

Ah, i saps que, pel que sigui (si no són tan simpàtiques o molonguis com nosaltres o qualsevol altra cosa), aquí sempre tindràs un lloc, crack.

Sort, cata-crack.

A contracorrent.

Sempre aquestes ganes de ser diferents... Així que quan tothom ja està de vacances o està a puntet d'acabar, nosaltres comencem. Som salmons.

No m'agrada parlar d'exàmens, o almenys no més del necessari.

Prefereixo parlar d'un EQUIP amb majúscules, de ser 5 a casa una altra vegada i per més de 10 dies, d'un fred que pela; d'entrar a la biblioteca i anar saludant antics companys del cole; d'unes braves al solet amb les pallusses de sempre; de passar una tarda xerrant sobre tot i res i menjant napolitanes; de treure infinits pèls blancs del meu abric negre, ja que era irresistible per a fer-s'hi una supermigdiada gatuna... i d'altres mils de coses que em passen i que no, no són exàmens, no són 1001 hores d'estudi, però que tenen el mateix (o molt més) dret a ser explicades.

Feu-me un favor estudiants de medicina: menys queixar-se, perquè això ho hem escollit nosaltres. I més pensar en altres coses de tant en tant, que tampoc cal saturar-se i montar un drama.

Un fredquepela (perquè després l'estona ens digui que aquí no tenim neu...)