He passat un Sant Joan per recordar, i mira que jo i els petards mai ens hem portat massa bé (deixem-ho en que no ens hem portat). No em reconec, vaig tirar dos cohets! I tot és culpa seva, del barbut amb ullets de yonki que menja coca ferotgement.
Va ser un cap de setmana de quasi-morir deshidratats al cotxe, del primer bany al mar, 60 tocs a les pales (deixant-nos-hi la pell), migdiades, coca, foc i orxata per acabar. Ah, i molts petons.
Siguem realistes, suposo que també va ajudar estar de vacances. Però d'aquelles absolutes, res de tenir aquell sentiment de culpabilitat de "hauria d'estar estudiant...". No, res, vacances pures.
El que està clar és que ha sigut un preludi d'un estiu memorable (o això em diu la bola de cristall, i últimament no em falla).
(Apunt del dia: Avui he tirat taaaantes coses que m'espanta. Tots els apunts de dos anys de batxillerat, que no eren pocs; agendes del cole, dibuixos, papers inútils que tinc tendència a guardar i encara no sé perquè... buf, he fet net i l'habitació ho agraeix. Ara ja sóc una mica menys caòtica... doneu-me uns mesos i la torno a omplir)
Remei contra la calor: dormir sota els llençols.
- La gent que va a tirar petards amb xancletes
+ Ser semi-metgessa, així, en un obrir i tancar d'ulls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada