Però suposo que deu ser aquest coi de temps; que quan surti el sol ho veuré tot diferent. I és que els diumenges de pluja non-stop em deprimeixen, sóc una fluixa.
Demà serà un altre dia i llavors veuré que tinc una sort que no me la mereixo. Que m'esperen 2 mesos d'aprendre un munt i de canviar (o això diuen). Que dormir està sobrevalorat i que amb vint anys puc aguantar-ho tot i més. Que aquesta lliga m'ha tocat enamorar-me d'Hospitalet (i ja ho estic fent) i que m'he de deixar segrestar de tant en tant, per agafar una mica d'aire. Que elles segueixen allà encara que a vegades me n'oblidi i dissabte sembla una bona nit per convertir-nos en xipirons. Que no queda tant pel mega-pont, però que encara queda menys pel concert. I que, encara que la meva vida no tingui escenes de pel·lícula (almenys de moment), no tinc cap motiu per estar ensopida.
Però això ho veuré demà.
novembre passat per aigua.
Seguim amb la llista:
- Tenir fred als peus
+ Els petons mandrosos de "bon dia"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada