Ha sigut una setmana durilla. Moltes hores amb pijama verd i mascareta, dinars a corre-cuita, classes somníferes, alguna horeta per St Just amb una companyia immillorable, xerrades amb la doctora que val per dos... Però tots sabeu que m'agrada queixar-me perquè sí; o sigui que no em feu massa cas.
A més, ara mateix estic molt contenta i ja no puc pensar en la setmana passada, només puc mirar endavant. I això? Doncs mira, perquè aquest matí he vist detalls de crack, estones de bon bàsquet i, sobretot, moltes ganes a pista. En resum, els nostres "petits" han plantat cara als grans i, tot i que encara hem de créixer, això promet.
Una bona manera de començar el cap de setmana :)
Amb ganes de menjar-me el món, i no estic sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada