Tinc tantes coses a dir... que no sé per on començar. Suposo que estaria bé començar amb un: "felicitats, Laureta!". I continuar amb un: "20 anys ja, eh". Després podria seguir amb: "disfruta molt del teu dia i celebra-ho com cal". I acabar amb: "un petó molt fort".
Però no em conformo amb això, ni molt menys! Crec que són massa hores juntes (a classe, a la biblio, voltant per Barcelona, coneixent Madriz, dinant a casa teva, queixant-nos, rient...) com per conformar-me amb una felicitació estàndard.
Avui fa 20 anys que vas venir al món i "ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí", però sincerament, me n'alegro moltíssim que hagis lluitat tant i ho hagis fet. Perquè sinó el Clínic seria l'òstia d'avorrit, així de clar, i la meva vida tindria un buit bastant gran (que encara que siguis petitona ocupes molt espai).
Així que ho sento molt, hauràs d'aguantar-me (com a mínim dels mínims) 4 anys més. O sigui que ves-te preparant, cuca.
Només puc afegir que http://www.youtube.com/watch?v=1hsfocVhqog per tot i que segueixi sonant la nostra cançó (en plan parella cursi d'enamorats) moooolt de temps!
(per si vius a la parra i no saps quina és la nostra cançó, que ho trobo gravíssim... aquí te la deixo! http://www.youtube.com/watch?v=wSXHcxGXue4 )
Per molts anys! :)
20 anys donant guerra, ole tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada