Dilluns.

Avui som dilluns (per si algú no se n'havia adonat). I no penso queixar-me.

Ara haurien de venir les cares d'al·lucinació màxima, perquè diguem que tinc certa tendència a queixar-me per vici.

Però avui fa sol. Fa caloreta. M'he llevat de bon humor i he esmorzat amb calma i abundància. El gat m'ha miolat en plan desesperat i he deixat que em supliqués una estona (fent-me la dura). M'han xutat de classe abans del que em pensava. Encara estic contenta pel matí d'ahir. Aquest vespre me'n vaig al cine amb un pallús que fa temps que no veig. I estic escoltant música i cantant en plan flipi.
O sigui, que no tinc motius per queixar-me, m'agrada aquest dilluns. Té un nosequè que el fa especialment genial i tinc la sensació de que la resta de dies de la setmana s'encomanaran.

Però si la resta dels dies no aprenen del dilluns i decideixen donar pel sac... no cal preocupar-se: divendres ja ens hem apuntat, la meva germaneta i jo, a un taller de pintar mandales; que es veu que relaxa i nosequinmunt de coses més.
No sé si sóc jo que sóc una inculta o què, però espero que us estigueu preguntant què és una "mandala".
Aquí teniu la definició: "Los mándalas, término de orígen sánscrito, son diagramas o representaciones esquemáticas y simbólicas del macrocosmos y el microcosmos, utilizados en el budismo y el hinduismo" (tot això segons la wiki). Flipant, eh?

I és que desde que ens vam motivar i vam fer el taller d'iniciació a la meditació que estem on fire i ens apuntem a coses d'aquestes (tot i l'oposició dels papis, que segueixen pensant que són parides, que potser sí, però... a mi em va agradar).

O sigui, que si las coses no surten com espero hauré de fer unes respiracions profundes, uns "So ham" i un "pinta y colorea". I tot arreglat.

Que ja ho diuen els Manel: "i alguna estona, què us penseu? També ens agrada estar contents!". (I jo sóc molt egoïsta i m'agrada estar-ho molta estona).













I que encara que tingui por a les altures... salto!