Petits i no tan petits han sortit al carrer aquests dies (maleïnt el fred que, cada any, impedeix lluïr al 100% les disfresses) vestits de tot, menys d'ells mateixos.
He vist pallassos, pirates, superherois, princeses, hawaians i vaquers (que s'enduen el premi a disfresses més explotades de la història, entre d'altres). Però també he vist creacions dignes d'un (o més d'un) aplaudiment. Només diré que em vaig enamorar d'una gallineta amb ou inclòs o d'una cullera de sopa de metre i mig.
Aquest és el carnestoltes diürn, el dels petits, que porten un mes fabricant la disfressa a l'escola entre cartolines de colors i tisores de punta rodona.
Però no és l'únic, ni molt menys. Després arriba el nocturn, el dels "grans". Un cap de setmana de festa non-stop on la gran majoria de disfresses poden acabar amb la paraula "putilla", com molt bé explica un capítol d'una gran série; i que consti que no només em refereixo a les disfresses femenines. Sí sí, és dels pocs dies de l'any en que els homes es poden posar vestit, pintar-se i posar-se talons sense que la gent al·lucini (i és el somni de molts d'ells, pel que sembla).
Hi ha gent que s'indigna, n'hi ha que tenen vergonya (paraula inexistent en el vocabulari "carnavalero"), n'hi ha que pensen que és estúpid. Però... no és molt millor riure? Riure d'un mateix i dels altres, deixar volar la imaginació com els més petits i, sobretot, fer el poca-solta, a més no poder, que d'això es tracta.
Canviar per un dia el bàsquet per l'aeròbic (aparentment).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada