La sang altera.

La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta, papá.

Quan tornes a casa a poc a poc, els dies s'allarguen i t'entren dubtes existencials ( és que a mi la calor se'm puja al cap); llavors sí, pots dir que ha arribat la primavera. I com m'agrada! (això perquè no sóc al·lèrgica)

La gent se'n riu; per exemple, ma germana diu que sóc una flipada. Però després de molts anys estudiant aquest fenomen, he arribat a la conclusió que, efectivament, la meva felicitat és proporcional a les hores de llum que té el dia. Així que va in crescendo.

Però la primavera té un inconvenient, i bastant gran. Les ganes de tancar-se a la biblioteca són, per contra, inversament proporcionals a les hores de llum i al bon temps; per tocar la pera.

Bé, res és perfecte, així que superarem sense massa problemes aquest inconvenient i, al ritme de Manel, exprimirem al màxim aquests mesets. Ens anirem traient la roba a poc a poc (no cal llegir-ho amb veu sensual) i deixant que la sang se'ns alteri. Benvinguda, Primavera.

P.D. I ja posats a donar la benvinguda... una menció molt especial a la petita Ciara, una lluitadora nata, com la seva mare i les seves germanes :)