"Allá donde se cruzan los caminos..."

... donde el mar no se puede concebir,

donde regresa siempre el fugitivo,

pongamos que hablo de Madrid."

3 dies com aquests es mereixen com a mínim (molt mínim) una entradeta al blog. I elles se'n mereixen més d'una, però de moment espero que es conformin amb això.

Definitivament, ha sigut la millor manera de passar les nostres mini-vacances. Encara que l'opció "quedar-me a casa dormint i no fent RES" fós atractiva... Sort que vaig vèncer la mandra.

Perdre'ns per la ciutat on els ocells van al psiquiatra i veure Art a dosis industrials i apalancar-nos al parque del Retiro i esperar que algun grupet de pallusses caiguessin a l'aigua i menjar el "mejor bocata de calamares de Madrid" assegudes a l'herba i mirar la Puerta de Alcalá tal com diu la cançó i pensar en bogeries que fariem per amor i decidir que la Diagonal és més maca que la Castellana i emprenyar-nos perquè hi ha monuments que s'amaguen en estacions i descobrir que les famoses també suen i intentar-nos classificar quan som inclassificables i... i un llarg etcètera de moments que hem viscut entre trens-flaix i una ciutat, que sí, té màgia, però no és comparable amb Barcelona.

Ara que ja heu agafat aire després del paràgraf anterior, només dir-vos que el mèrit no és només del destí; el mèrit és de les 5 guapes, llestes, líders, segones líders, pupes i etiquetes vàries que m'han acompanyat. Gràcies :)

Dos de les cuques que "recordaran las tardes de invierno por Madrid" (jo ho faré, segur)