La petita més gran de Sant Just i mimada del sènior se'n va. Però que no cunda el pánico, no és un adéu per sempre, ni molt menys.
Dimarts no vaig (vam) tenir temps de dir-te més que un trist: "molta sort, un petó i ale". I crec que no seria just conformar-me amb això.
M'he posat a pensar (malo) i he arribat a la conclusió que... ja no serem un equip fashion!! Qui tindrà els nassos de posar-se els pantalons tant curtets com ella i anar marcant tendències?! I qui portarà les ungles de colors impossibles (amb permís de la Cris)?! I aquest accent "santjustenc" tant fantàstic de la mort?!
Us enganyaria si us digués que només trobaré a faltar això... també trobaré (-em) a faltar el teu talent, cabrona. Aquesta capacitat per donar-li més canya que ningú i fer millors a les teves companyes. Les teves ganes per aprendre. Les ànsies per anar a córrer fora quan fa un fred de nassos i fer l'última pujada en sprint.
Et trobaré a faltar a tu. Tota sencera.
I ara tocaria el moment "aprofita l'oportunitat", "aprèn molt", "segueix a tope amb els estudis" ( ¬¬ més et val) i blablabla... però és evident que ho faràs. O sigui, que per portar la contrària jo prefereixo un: "passa-t'ho infinitament bé jugant a bàsquet".
Ah, i saps que, pel que sigui (si no són tan simpàtiques o molonguis com nosaltres o qualsevol altra cosa), aquí sempre tindràs un lloc, crack.
Sort, cata-crack.
Chapeau! Crack de les cracks! Només puc sumar-m'hi, a l'escrit sencer!
ResponEliminaJo penso ajudar-la amb les mates, a la petita més gran de Sant Just, aaaaaaaaaale aaaaaaaaaale (amb accent molongui, s'entén :P)... i assegurar-me que la cuiden (la meitat que nosaltres, ni que sigui).
A continuar amb la seva força figurines!
Jove
No tu creuras pero mas tocat la fibra sentimental, moltissimes gracies , aquestes petites coses demostren com son de gran les persones. Per el poc temps que porto amb vosaltres m'heu fet creixer molt com a jugadora, he tingut la oportunitat de poder ajudar-vos a lluitar com UNA LOBA, i que cinsti en facebook, que no m'envaig perque estigui malament amb un super equip com el vostre, sino perque he tingut una oportunitat , que com a jugadora no vuy desaprofitar.
ResponEliminaPero m’agradaria poder dir unes petites coses a cada una de les jugadores, perque no es un adeu , es un fins ara. Per les meves dos bases vuy que sapigueu que heu de seguir com sempre, fent jugant a aquest equipas que esta en les vostres mans, lua, no tem cansis molt vale que ara no tindras tan descans, i tu maria ara que ya tas recuperat casi del tot, demostra que tot el mon aunque deixi el básquet, pot seguir donant-ho tot , perque hi ha coses tan grans com el básquet que no es poden ovlidar.
A las 3 de hospi, las chungas que pipean a saco, pues que gracies per enseñarme algu mes de la vostre cultura tan rara jajaj, que si que us donare coses de les pijes. Cris vuy que sapigues que aunque ara no estigui present al equip lo de ferme al competencia amb el color de les ungles aquí no acaba, noe que moltissimes gracies per cuidarme , que trobare a faltar deicharte moratons per el cos, i els teus super 1x1 tan originals, i tu laura que aunque no tagradi que embruti el carre, cada cop que tiri una pipa al terra pensare amb tu.
Per tu señoreta ali i la teva compaña Carla gracies per tot, perque desde el primer minut us veu moure perque m’integres al equip i aixo us ho agraeixo de tot cor, i perque a pesar de tot us seguire informant de la meva vida cotidiana!
A la señora Andrea pues que aunque em deichis tirada al mitj del cole alemán pasant fred, sempre em seguiras deichant alucinada amb els teus triples, i perque espero que aprofitis la samarreta del ae que et vaig donar perque et dongui sort als entrenos tirant i perque tranqui et seguire avisant a tu i a la senyoreta Lua perque m’ajudeu amb els meus serios problemas de química física i amb les mates
A las tres mes grans del equip, pues que dir, haver començem per la Esther, segueix lluitant als entrenos, i no testresis tan rapid quan algu no et surti, confio en que pots i tot acaba arrivant. A la Blanca pues que ets la yaya mes toca nassos que he conegut mai, pero que aprecio molt tot el esforç que fas per aquest equip, i que anyorare tocarte els nassos al entreno mentres fots el teu ritual al tir lliure, i per ultim , Raquel, pues que senyora capitana, com diuen molts cops els senyors entrenadors ets una pesa imprescindible en aquest puzzle, i que m’agradaria poderte veure uns quants anys mes a la pista, sol pel fet de que confio que arrivareu a on voleu anar, sense tu estar alla no tindria molt sentit, segueix tirant del grup com ho fas que el equip confía amb tu.
I com no els dos entrenadors Alfred i Ramon, dos gran persones del básquet que porten anys veientme desde petitona per les pistes del sant just, i que GRACIES de tot cor per confía en mi, perque aunque aguin agut partits que no he pogut donar-ho tot, vuy que sapigeu que he fet tot el que he pogut , espero no haver-os deichat amb alguna desepcio, i tambe dir-vos i recordar-vos que les agrasions que he patit per part vostre les tinc apuntades i plantejantme si denunciar-vos o no, aunque dubtu que ho fassi , sol per simple fet de que no us mereicheu res dolent per part meva, repeteicho, gracies per tot .
Espero que seguiu igual fins a final de temporada , perque que sapigeu que seguire estant per les pistes de sant just apollatn-vos en tot moment!