De puente a puente.

Y tiro por que me da la corriente.

Ha anat d'un pèl, però, que aquest pont es mig-espatlla gràcies als controladors aeris. Sort que els nostres papis són uns aventurers nats i s'han muntat un viatge improvisat de manta i carretera (dissabte al matí casa els Sainz es va convertir en una centraleta telefónica, en plan: COMPRA! VENDE!, i van rejovenir 20 anys de cop).

També sóc afortunada perquè puc alternar neuroanatomia amb anatomia de veritat, amb pel·lícules de "gent que fa màgia" o gent que no sap què és real i què és Matrix, amb xocolata desfeta i pa torrat o amb visites inesperades de tietes madridistes que no saben perdre.

I un dia d'aquests posar el pessebre, i veure Barcelona vestint-se de Nadal, i celebrar 80 desembres de la iaia Maria, i... i... ah clar, estudiar neuro... que no se m'oblidi!

Sólos en casa.