" ja no t'estimo "

I m'ho vaig repetint, com un mantra. No tornarà, no tornarà, no tornarà... fica-t'ho al cap ja, tros d'ase. Però res, no hi ha manera. I mira que és clar i contundent! Que això ja no és ser tossuda, és ser idiota. Res.

Tornem al puc viure sense tu però no vull, fins que me n'adoni que el que jo vulgui no importa massa. 

Però aquesta nit... aquesta nit deixaré de fer-me la vella i anirem a ballar.

Què dieu? Que Costa està mig buit o ple de yogurins? La veritat és que m'és bastant igual. Vull ballar i riure. I girar i riure i ballar (o el que sigui que faig al ritme de la música) i tornar a passar una nit desperta amb les personetes que em coneixen com ningú. I seguiré repetint-me: no tornarà, no tornarà, no tornarà... a estimar-te, pallussa, ves-ho assimilant. I durant unes hores em semblarà que ho he superat, però el matí de diumenge es riurà de mi. 

Míranos, no bailamos tan mal, son los demás los que no saben

- Les lesions que tornen

+ Els dinars pre-rutina vora el mar