Ja enyorava posar-me davant del teclat i explicar-vos alguna història.
La d'avui va de pilotes de colors, d'un solet que m'ha deixat les galtes com la Heidi i d'una bona colla de totes les edats i estils que comparteixen una passió. Una manera flipada de dir que hem invaït una pista de bàsquet aprofitant el primer dia de semi-estiu.
He vist de tot. Entrades de futbol, barrets, placatges, triples, un petitó que ja destaca i els més grans tirant d'experiència. A la que sempre m'acompanya intentant no morir del riure (que gairebé no ho aconsegueix) i imposant el seu ritme xino-xano. Un grupet de nenes histèriques animant, tot i que encara no saben qui és el Jordi. Ah, i als dos germans posant el toc d'espectacle, per variar.
Així s'ha acabat el pont, l'últim descans de veritat abans de començar l'infern de la recta final (sense ànims de passar-me de melodramàtica).
Han sigut 4 dies d'il·lusionar-nos amb un equip que adora els finals ajustats, de tendresa, de descobrir la biblioteca fantasma, d'un ramet de flors del que fa tantes i tantes coses bé (encara que a vegades ho dubti) i d'escoltar al pollito recitant-me la història d'Espanya de pe a pa.
I aquesta tarda ha sigut la manera ideal per posar el punt i final, i tornar amb les forces renovades i ganes de lluir-m'hi.
"perquè t'agrado", això és amor i la resta tonteries.
- No dormir d'un tirón
+ El somriure tonto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada