Encara que probablement no ho llegiràs (perquè molt fer de mama modernilla, però sé que no li trobes la gràcia al cara-llibre i per això no hi entres gaire), em ve de gust escriure't alguna coseta... que 51 anys no es fan cada dia! (ups, se m'ha escapat).
Com que sé que t'agrada molt (coses d'haver estat toooota la meva vida amb tu, que es diu ràpid), he escollit un trosset de cançó seva que parla d'"anys"... Jo encara no en tinc vint i tu ja fa temps que els vas tenir, o sigui que molts pensaran que no té sentit posar-te aquesta cançó. Però a mi no m'enganyes, encara tens força i ni molts menys tens l'ànima morta; i vols cantar avui, i també ho faràs demà.
Per molts anys, mama!
Ara que tinc vint anys,,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.
Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala
per un moment d'estimar
o en veure un infant plorar.
Vull cantar a l'amor: al primer, al darrer,
al que fa patir, al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
sense cap amor passant pel món.
Vull alçar la veu per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
I per acabar diré algo obvi però que no diem sovint, ja que les dues sabem que no som supercarinyoses: t'estimo, mama . Només avui? No no, només cada dia.
Keep walking.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada