Fa gràcia veure com la gent es torna boja quan comencen a caure 4 gotes: tothom posant-se sota els balcons (i si es troben algú de cara, es produeix aquella lluita de mirades on sempre s'acaba mullant el més dèbil) , intentant obrir els paraigües tant ràpid com poden, els autobusos i metros van a petar... No sé, el món canvia.
I llavors és quan penso.. "eh, que és aigua, no àcid sulfúric.. us juro que no us passarà res si us mulleu una mica". Però ningú m'escolta, per variar, i la gent segueix amb la seva "rutina de pluja", que bàsicament consisteix en amagar-se i després sortir com els cargols.
Probablement un dia d'aquests agafaré un bon costipat (o això diu la meva iaia), però no em ve de gust córrer per culpa de la pluja; ja corro suficient durant la setmana.
Ahir va ploure; avui plou. I no passa res.
Esther, t'enyorarem moltíssim.. viu al màxim aquests mesos a la ciutat on sempre plou :)
i com m'ha encantat sempre aquesta foto del Fèlix, Ali... és un modelazo el molt poruc, uh. avui també plou. i jo intento plasmar el meu primer projecte de la temporada en un din-a1, toma. un fins demà. jove.
ResponElimina