Ja sóc aquí. Després de voltar per l'Empordà (la 2a França, per no dir la 1a..) i Olopte (aquell poblet de 4 habitants, infinits nens suicides sobre rodes i un panda), Barcelona ja em reclama.
Ja està, s'ha acabat la calma i el dormir tapada. Comença el compte enrere, la calor i la pretemporada.. però què coi, com m'agrada!
Ha sigut un bon agost, com tots els agosts que recordo.. no es pot dir això de tots els mesos de l'any: un ole per ell!
Reserva Natural d'Olopte: foques, pandes i pollastres.I una menció especial a la pollastre gran de la casa dels Sainz Comas, que ja està instal·lada a Estònia. Et trobarem a faltar, germaneta (una mica)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada