3 d’ag. 2010

Sosa.

Mai he sigut propensa a escriure poemes ni proses jurant amor etern, ni tampoc a dir el que sento amb massa freqüència. Sóc una sosa, sí (amb totes les lletres).
A sobre, no sóc gaire carinyosa. Tot i que en aquest aspecte he anat millorant, i molt , diria jo.
Però que punyetes, a vegades em surt la vena!
I ara que estaré uns quants dies (que tindran més de 24 h.. per fotre) sense (ad)mirar-te.. me n'adono que.. que ja formes part de mi.
Quantes vegades hem sentit allò de " sin ti me muero", "no puedo vivir sin ti"?

Doncs no, puc viure sense tu... però no vull.


t' e s t i m o.





un nosaltres en estat pur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada