Avui plou i, com sempre, no ho esperava. I com sempre la roba està fora penjada, ànims. I no he escrit com vaig prometre. I odio no haver trobat el moment de fer-ho, perquè de moments en tinc mil i les passions no s'han d'evitar, punyeta.
Ara mateix tinc al costat la persona amb qui comparteixo pis i vida, que vol seguir mirant la sèrie que tenim pendent, però haurà d'esperar. I davant la finestra, a la boleta peluda negra (no li dic gat perquè mai he vist un gat així) que m'alegra les estones a casa.
Com us podeu imaginar vivim entre el caos, com molt bé preveia la meva mare. Tenim un petit calentador per poder anar amb un polar i no tres i un rascador enorme on la Dina hi dorm la siesta. Poca decoració, perquè per a això cal tenir gràcia i bon gust. Una cuina minúscula on experimento dos vespres a la setmana i on el Dani s'hi passa la vida rentant plats (si només som dos, no embrutarem tant i tal). L'habitació de la Play, que és un habitant més d'aquest mini-àtic, que és com un santuari: tinc prohibidíssim parlar en un to normal, sempre en signes o xiuxiuejant. Un llit enorme, que no som petits nosaltres, i una habitació pels trastos (més caos).
Ah, i la terrassa, on vivim a l'estiu per no morir fregits i on se'ns mulla la roba a l'hivern. On només ha sobreviscut una aloe vera; ens hauríem de plantejar les nostres habilitats en la jardineria.
És fàcil ser-hi feliç; estudiar i fer coses de profit... ja costa més. Aquesta mania meva de prioritzar sempre.
Draculina
- La crisi existencial de l'R2 (en procés de superació)
+ La rutina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada