15 de nov. 2015

Sense frens

Ja és diumenge i la setmana per recuperar forces i agafar impuls s'ha acabat. Demà sant tornem-hi i ja no hi haurà parada a boxes que valgui. 

Per sort aquests dies he dormit com un bebé; he menjat com una reina; m'he arrastrat "como si lo fueran a prohibir"; he devorat llibres per plaer; he fet de nena gran anant a dormir més tard de les 23h (algun dia); he passat moltes hores en pavellons i m'he deixat enredar per tornar a vestir de vermell. Però és que com preteneu que digui que no si mai a la vida m'havien dedicat tants punts? (això sí, retirant el meu pobre 9 leprós, que en pau descansi). 














Ojo, que van cap amunt





Així que d'impuls en tinc de sobres. I tot i que no negaré que hi ha dies en que estic una mica perduda (perquè jo sempre he sigut d'últim sprint i ara estic ficada de ple en una cursa de fons), no em fa por. Encara. Sé que sona increïble perquè, després del Fèlix, sóc l'ésser més poruc del món però mira, ja m'entrarà el canguelo més endavant suposo. De moment tupper preparat i avui res d'anar a dormir tard, que les meves neurones necessiten moltes hores d'edredón per rendir com déu mana.


-  Les derrotes que fan mal (sort que creiem en el karma)
+ El poder de la pedra


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada