5 d’oct. 2013

Adéu, iaia

Per primera vegada he viscut la mort de ben aprop; i creu-me, mai estàs preparat per aquest moment.

Comença la meva vida sense tu, i crec que ja sóc capaç d'escriure't (o almenys vull intentar-ho).
Ja sé que tu sempre has sigut més de llibres, que això de les noves tecnologies... vés a saber, potser un dia m'animo i ho passo a paper.

No sé ben bé què vull dir-te. Porto estona escrivint i esborrant, escrivint i esborrant, escrivint i esborrant... res és prou bo, res és prou cert. Com costa traduïr el bum-bum, bum-bum (i mira que el meu que va lent) i ajuntar-ho amb el que diu el meu cap, que va massa ràpid!

Només tinc clares quatre coses: tu mai vas passar desapercebuda; tothom em diu que recordi els moments bons, però és que no sé com t'ho vas fer, però... no en tinc de dolents; que està prohibidíssim sucar pà directament de la cassola i menys a casa la sogra; i que, per molt petitona que fossis, el buit que deixes és immens. 

Tu sempre has cregut en el cel i, per una vegada, espero que tinguis raó. Per si de cas, jo que sóc més escèptica, et buscaré en el meu cel, brillant més que la resta d'estrelles per portar la contrària.

Ah, i no et preocupis per ell. Ha aguantat tant bé com ha pogut aquests dies i ens ha ensenyat a tots què és l'amor; quina sort vau tenir de trobar-vos!
L'avi és més fort que tots nosaltres junts i no el deixarem sol, pots estar tranquila.


















T'enyorarem, no saps quant.



No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.



- Els adéus definitius
+ No sentir-me sola



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada