Creia que era impossible superar-me però estava equivocada: aquest pont he passat més hores dormint que desperta; i com si no fós suficient, avui tampoc m'he pogut aixecar.
La veritat és que no m'he proposat fer cap rècord encara que ho sembli, simplement... tinc son. O no tinc ganes de sortir del llit. O les dues coses.
Però ja n'hi ha prou, hauré de tancar amb pany i clau la marmota que porto dins (almenys fins Nadal), perquè no vull perdre més dies d'aquesta manera.
Pels que em coneixeu sabreu que no és un tema nou, a casa tenen diverses teories sobre aquests atacs d'horitzontalitat. S'han discutit baixades de pressió, cansament acumulat, canvis de temps, ganes de somiar, la mosca tsé-tsé o simplement que sóc rareta; però encara no hem trobat la resposta i el més probable és que mai ho fem.
El que sabem del cert és que és passatger, que normalment dura unes 24hores (aquest ha sigut un cas excepcional, potser perquè el cor tampoc ajudava) i que demà ja estaré fresca com una rosa. Que a més m'espera un migdia amb les futures metgesses visualitzant possibles destins; que nosaltres anem un pas endavant i, abans de pensar en els exàmens, pensem en el viatge de després, já.
Compte enrere pel fum-fum-fum
+ Que tot i la distància la segueixi sentint tan aprop
- Amagar-me
Sempre he defensat que els millors moments passen en horitzontal i més concretament en un bon llit. Posa't betadine que quan torni posarem sopars i moltes estones juntes. I ara et deixo amb el proverbi més cert de tots.
ResponEliminahttp://pinterest.com/pin/229965124694447126/
suma-li personetes com tu i ja tinc la cura definitiva!
ResponElimina