Feixuc i mandrós

Paradinha a la ciutat comtal abans del meu exili a terres ceretanes. Ara ja sí, amb els de casa, amb ganes de pau, de silenci, d'intentar (el pollito ho canviarà per un "aconseguir") posar-nos en forma, de jugar a cartes a la fresca i mil i un rituals més de cada estiu; que fins i tot de vacances necessito una rutina, per estar més tranquila.

Ara bé, aquesta rutina cada any incorpora petites sorpreses/novetats (com la possible visita de la petita metgessa, o excursions nivell extra-fàcil noves, o... jo què sé, que per alguna cosa són sorpreses) per fer que cada agost sigui únic.

I espero que també em curi una mica; que els silencis incòmodes em posen malalta, i més els que envolten a   algú que ho ha sigut tot aquests últims mesos i que ara sento tan lluny.

En fi, Olopte, ja venim.

- "No"
+ L'agost

Vital i engantxós.