Com a estudiant que sóc, hauria d'haver passat gran part d'aquestes vacances entre llibres i apunts, rondant per la biblioteca.
He dit "hauria".
Estic boja, descentrada, amb el cap ple de pardals... és a dir, enamorada. I això fa una miiiiica més difícil cumplir l' "hauria" i acabo fent el "vull".
Aquesta 2a part del Nadal em vaig dir: "Vull que els petits cracks fagin un bon torneig, sense importar les hores que hagi de passar a la Bonaigua. A més, vull acabar l'any de la millor manera. Vull celebrar-ho amb les 5 flors que m'aguanten any rere any, amb gambes incloses. Que sí, que vull començar-lo amb elles (i tenint al cap al que m'agrada despentinar).
També vull fer l'amor. Ah, i jugar un matí fred, que mai havia rigut tant fent patxangues. Vull que passin els Reis? Mmm bah, ho canvio per un vespre amb el pollito, que últimament s'enyoren els moments de germans. I com que ja només em queden 2 dies de vacances, vull aprofitar-los tant com pugui (si cal interrompre migdiades, doncs s'interrompen).
Vull perdre'm."
I ho he fet.
El temps apreta, ja noto la pressió... ara sí, ja puc centrar-me (tant com em deixi el meu cor-cap-cos) en la medicina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada