Els dies em passen volant. Massa ràpid i tot. Per això l'Ali-dormilega s'ha hagut de reinventar quan arriba el divendres i aprendre que dormir, a vegades, és perdre el temps. I que les estones de cel compensen de sobres les ulleres i badalls de dissabte al matí.
I així van passant els dies. Em deixo mimar, m'arrisco i ja és pont. I en res, Nadal.
Però no vull avançar-me tant, que encara queden mil i una coses per fer abans de posar el pessebre. Excursions difícils d'organitzar, però que farem pels nostres nassos de futures doctores cagadubtes. Fer de poli bona entre petits cracks. Matins de biblio i cafè per riure'ns de les penes i dels nostres somriures tontos. Celebrar que passen els anys però els seus macarrons segueixen sent els millors amb diferència. Robar petons al que inexplicablement em diu coses dolces. Creuar els dits perquè arribin aquells matins de sol esplèndid i fred. Sobreviure uns dies només amb els pollastres. Morir-me d'enveja mirant les fotos dels papis a Berlín.
Se m'acumula la feina a l'agenda i jo encantada!
- Els veïns que sempre estan foradant parets
+ Començar rient i acabar plorant (i viceversa)
tu pots desitjar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada