Els nervis podran amb mi... i si no li agrada el que escric? i si no sóc prou bona? pfff odio les primeres cites.. sí sí, molta màgia i després s'acostumen a recordar amb un gran somriure atontat (si la cosa va sortir bé) però.. les odio. Massa pressió, massa expectatives, paraules que surten sense pensar i després has de córrer a rectificar-les (l'hauré cagat?), silencis que es fan eteeeerns...
però al final (increiblement) te'n surts, i sents allò tan esperat de "quedem demà una estoneta? o tota la tarda?". És més, potser robes un petó i tot, però potser és demanar massa.
les flors mai fallen.
(mmm millor no forçar les coses.. per ser la primera cita amb el meu blog, crec que ja és suficient. )
En breus, més i millor.
A mi també em posen molt molt nerviosa, la veritat. veig que tu te n'has sortit prou bé!!
ResponElimina