Va haver-hi una primera part i, sorprenentment, després d'una setmana amb unes agulletes invalidants, hem fet la segona.
Els pollastres hem tornat a sortir vestits de curt i amb la motivació pels aires a conquerir la Diagonal, encara que haguem de morir en l'intent. Desafiant a genolls, a cames que a no són les que eren i molta tonteria.
I aquí estem, satisfets amb la feina. Aconseguint que la gent es giri a mirar-nos amb curiositat quan saltem als bancs, posem a prova el nostre equilibri o quan es demostra que el pollito és molt més ràpid que jo, encara que em doni avantatge i freni una mica per no enfonsar-me en la misèria.
Per sobre de tot espero que tanta motivació serveixi, que no només sigui un bon moment de germans (que també). Espero que el puto genoll respongui i que el pugui veure jugar una altra vegada, perquè ningú al món en té més ganes ni ha treballat més per aconseguir-ho. I jo... ja va passar el dia de l'autocompassió i el "no sirvo pa' ná"; ara toca anar cap amunt. Almenys ho intentaré, que ja m'he rendit mass vegades.
"... then you'll be successful"
- Que a les botigues ja sigui Nadal
+ Mirar l'agenda per planejar viatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada