Blablabla

"- ¿No odias eso?
- ¿No odio qué?
- Los silencios incómodos. ¿Por qué tenemos que hablar de gilipolleces para sentirnos cómodos?
- No sé. Es una buena pregunta.
- Así es como sabes que encontraste a alguien especial. Cuando te puedes callar un jodido minuto y estar cómodo en silencio."

Quan la gent no sap de què parlar però necessita fer-ho per evitar el silenci té tendència a comentar el temps: que si quina rasca, que si quina calda, que si ja era hora que plogués. 

Així que...ja és oficial: fot fred! El dolor a les mans al rebre la pilota, les galtes vermelles i el dansar per casa amb la bata peludeta ho confirmen. 

Com a fredolica professional ja m'estic preparant per a la guerra: he rescatat els polars i les bufandes (verdes, com és tradició) del fons de l'armari. I que consti que ho sé, que a Barcelona no fa fred blablabla, d'acord, però jo tinc la pell molt fina (ara més que mai) i em nego a tenir tremolines.

(tot sigui per no quedar-me en silenci, que no porto gaire bé això d'estar emprenyada amb mi mateixa)

Ah, i als matins he canviat l'aire per la sang, pulmons per cors; cors que van per lliure, que no poden més, que claudiquen... ells sí, però no els seus propietaris, que segueixen lluitant.

+ Les últimes castanyes

- La gent que posa l'arbre de Nadal abans de Santa Llúcia