I tot i l'eterna discussió amb la iaia de si va néixer en dimarts o no (que inevitablement surt cada any)... què importa? És la millor mama del món (i no ho dic només perquè sigui la meva) i deixem les supersticions pels pallussos.
Per això, els seus tres pollastres hem volgut endolcir-li aquest bonic dia d'abril, que ningú s'ho mereix més (i val, tots tenim una debilitat per la xocolata... potser l'hem heredat, qui sap).
Felicitat(s), mama!
PD. I no et creguis que només penso en tu quan sona el ja clàssic a casa "ai verge santa del Roser, volem el just per viure bé!"; o quan em renyes per tenir l'habitació tan desendreçada (el meu caos particular); o quan em repeteixes mil vegades les coses abans de deixar-nos sols a casa; o quan fas anys, com avui. No, no.
Més o menys amagada, sempre et tinc al cap (cor), coses de ser part de tu, suposo. Però amb deixar constància d'això uns pocs dies a l'any ja en tenim prou, que sempre ens ha agradat fer-nos les fortes.
50 + 2
- Els marejos "made in ali", que mai desapareixen del tot
+ La combinació de fruita i xocolata negríssima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada