10 minuts al dia de queixes. Random, del que et surti.
No demano més, hauria de ser un dret. Fa anys que ho penso però aquests dies ho trobo més necessari que mai. En veu alta i sense ningú que et digui "doncs no haver-t'hi ficat", "doncs si et fa mandra anar a entrenar no hi vagis", "ho has escollit tu", "si no haguessis sortit..."... PROOOOOOU.
Sí, ho he triat jo això d'estudiar medicina, m'hi he emmerdat jo en mil coses que em robaven temps per a mi, i sí, ja sé que ho he escollit jo anar a entrenar en ple gener a les tantes de la nit; i cert, tinc son i em roda el cap perquè vaig decidir girar conos tota la nit. Ho sé, i que em queixi no vol dir que m'estigui fent enrere o que no ho vulgui fer! Només vull queixar-me i després seguir. Molt més lleugera.
I queixar-me de la incompetència de la gent de secretaria de la facultat, dels trens que no passen, de que plogui quan no porto paraigües i vaig amb ulleres. O sigui, sempre que plou. També d'aquells matins espessos en els que qualsevol soroll, moviment o veueta dins del cap (això no ho diré molt alt, no sigui cas que em tanquin) sembla deu mil vegades més interessant que els apunts que et miren des de la taula. I del transbord de plaça de sants a les 8 del matí tornant cap a casa. O de tenir simulacre un dissabte a la tarda. O de que el veí de dalt hagi decidit fer sprints pel passadís de casa seva. O de l'estudi d'algú amb molt temps lliure que diu els gats no t'estimen gens ni mica. O de posar-me una samarreta neta i quan estic a l'ascensor veure que té una magnífica taca just al mig. Jo què sé, amb la meva habilitat per queixar-me omplo els 10 minuts així fàcil.
Ah, i sobretot que no em consolin ni em diguin que no passa res. Ja ho sé això, només em vull queixar tranquila. Prefereixo un silenci comprensiu i com a màxim un "quina putada, sí, a mi també em faria mandra".
10 minuts al dia, com a rutina, igual que l'estoneta a soles al bany que tothom necessita. No sé, és una idea.
I sobretot queixar-nos juntes.
- "Será que estamos de bajón"
+ L'òstia del triatleta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada