Carta als Reis/Pare Noel

Estimats Reis Mags, Pare Noel, qui sigui que em llegeixi,

Com el Nadal es va apropant a velocitat d'infart i tinc moltes coses al cap per demanar-vos, he pensat que millor us ho deixo ja per escrit i aneu fent el que podeu.

Fa anys que no us escric una carta, però de petita no em fallàveu, així que espero que aquest any (encara que ja sigui grandeta) no sigueu menys.

Que si he sigut bona aquest any? "Bona" no sé... he estimat amb força però també he fet mal a gent que m'estimava. He près decisions, algunes més difícils que altres. He pensat molt i gens.  He crescut, això sí (no d'alçada, tranquils, l'època de demanar pantalons per evitar anar ensenyant els mitjons ja s'ha acabat). Així que si em porteu carbó ho acceptaré sense queixar-me gaire, però, de fet, avui no volia demanar per a mi.

No pretenc ser molt ambiciosa. Sé que demanar la pau al món (en plan Miss), que ningú passi fam, la igualtat entre sexes i un infinit etcètera que se m'acudeix és poc viable. Intentaré canviar el meu voltant, als que tinc aprop, que per Nadal és el que toca.

Començo: que el genoll del pollito aguanti fins que sigui un vellet rondinaire; que el cor de la iaia sigui fort per suportar l'operació; molt d'amor per les meves 5 constants (del que endolça i dóna força); una mica (més) de sort per a la pringui, encara que no la necessiti; per a la meva petita, passió (ella n'irradia, n'ha de rebre una mica); fil i agulla per a la futura cirugiana amant de les neules; que l'Alfred no caigui a la mala vida, que es mereix la millor de totes; que les petites cracks segueixin vivint el bàsquet i puguem ensenyar-lis alguna cosa;  ganes de seguir treballant i gaudint d'aquest esport que ens uneix per a les de la pell vermella; paciència pels que m'aguanten cada dia, que segur que necessiten una dosi extra... i podria seguir, però ja no esteu atents. Sobretot amor. Amor  i salut, que són una mica el mateix.

I per mi... per mi res. Temps, per curar ferides i fer-ne de noves, que d'això es tracta.

Moltes gràcies per llegir-vos-ho i si es cumplís... mai més gosaria posar en dubte la vostra existència, ho prometo.

Ali

Ni una mare dentista pot amb el Nadal

+ El que reflexa la Marató

- Que encara estiguem tan lluny de la solució