Només per com se li ha il·luminat la cara al explicar a tothom que "sus nietos" l'han portat al sintrom, al fisio i l'han passejat (superant els límits de velocitat permesos per a les cadires de rodes); només per això, ja no em molesta haver recorregut els quasi 500km que ens separen. A més, si li afegim el moment Contador, les seves crítiques gratuïtes a qualsevol cosa/persona, els pinchos del Laurel i veure que l'abuelo torna a ser a casa (amb uns quilets menys de panxa), llavors no és que no em molesti, sinó que no em perdonaria haver-me quedat a Barcelona i perdre-m'ho.
S'acosta perillosament el gener: aquest meravellós mes de l'any que inclou tot el tema de replantejar-me la meva vida (tema que no és exclusiu d'aquest mes, però aquestes dates són més universals i la gent no et mira amb cara estranya si ho fas). També és sinònim d'exàmens finals i de moltes hores de biblioteca; una delícia. Si li sumes el fred, el resultat són uns dies durant els quals em surt fum del cap i són benvingudes totes les distraccions del món. Però no començaré abans d'hora, que encara estem a desembre (i l'ambient càlid Nadal no ha marxat)!
Però ara em centro ja en la festa pre-cap d'any d'aquesta nit. Sí, nosaltres som així, aquesta nit no hi haurà qui ens pari. Que encara no tenim la pressió aquella "d'any nou, vida nova", res de propòsits impossibles (ni dels possibles tampoc); avui només hi ha lloc per l'aquí i l'ara i, amb elles al costat, puc assegurar que serà una gran nit (i llaaaarga).
ser com el vi
- Que a casa els Sainz tot sigui un drama
+ El bon bàsquet i el caràcter de les notanpetites-cracks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada